Recordant la infantesa

Miquel Escudero

El 1949, quatre anys després d'acabar la II Guerra Mundial, una dona va presidir per primera vegada l'Acadèmia Goncourt. Es tractava de l'escriptora francesa Sidonie-Gabrielle Colette (1873-1954), qui ja era membre de la Reial Acadèmia de Bèlgica i que era coneguda pel seu sol cognom. Entre les seves obres està 'Gigi', interpretada al cinema per Audrey Hepburn, i la sèrie de novel·les 'Claudine'. Parlem avui d'una breu col·lecció de textos literaris seus que van ser publicats en diaris i revistes entre 1909 i 1948: 'Regalos de invierno' (Elba). Aquests escrits abasten quaranta anys i tenen en comú la remembrança de somnis infantils: "Els anys han anat canviant -dirà-, i jo amb ells".


Deia Colette que cap nen no té memòria. En aquestes pàgines no s'aboquen anàlisis, sinó impressions, imatges i murmuris. Així, "la sufocant desordre d'una casa feliç, abandonada en mans dels nens i les afectuoses mascotes". O la petició infantil a una mare: "no vull anar a dormir! Vull estar desperta tota la nit, totes les nits!"; una nena que va acabar anant al llit somrient, adormint-se sabent-se privilegiada. Colette treu el cap al seu passat i evoca vivències. Es torna a veure al costat dels seus pares 'res rics', una nit: "una nena molt estimada que viu entre arbres i nens i que no ha conegut ni ha desitjat joguines cares".


Aquesta nena va demanar en el seu 'setena Nadal' al teatre complet d'Eugène Labiche (1815-1888), el vodevil del qual 'Un barret de palla' va ser portat al cinema per René Clair. I ja amb vuit anys li va demanar als seus pares el llibre de Suetoni 'Els dotze cèsars', com a regal d'any nou. Asseguda, sola amb ella mateixa, en una edat per a la qual "l'emoció aguda no té paraules". Però també temps de caçapapallones, estenedors per dissecar-les i agulles de llautó i retalls per pescar crancs. El grèvol i el vesc van tenir el seu propi lloc en el sopar de Cap d'Any de la seva infància perquè, es convertien en adorns i no en símbols.


Colette demanava als seus lectors que tractessin de mostrar a la vida una actitud amable i comprensiva. El regal de la delicadesa i la finor que sorgeixen en aquest paràgraf: "Oh hiverns de la meva infantesa, un dia d'hivern us ha retornat a mi! En aquest mirall ovalat sostingut per una mà distreta, busco la meva cara de llavors".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH