La parida del president Maduro

La situació que està vivint Veneçuela s'agreuja cada dia sense que en tot aquest any s'hagi pogut trobar una solució viable. Es parla que cada dia 5.000 persones fugen del país per les condicions de vida del règim bolivarià de Nicolás Maduro, que governa amb mà dura al país.

Aquest trist espectacle ha portat més de 4 milions de persones a deixar el país que els va veure néixer. Primer van marxar ser els rics, en avions. Després, la classe mitjana, que ha estat esborrada de país. Es van quedar un temps els pobres, i uns anys després també han abandonat Veneçuela. L'any passat, dones, nens, malalts i ancians van prendre el mateix camí de l'exili arriscant les seves vides, en el que es pot qualificar com una de les majors migracions en massa de la història recent.

La manca d'aliments, medicaments i atenció mèdica precària, entre moltes altres coses, és el que ha enviat el diví i salvador de la pàtria, Nicolás Maduro, president de país, que segueix adoctrinant els seus seguidors un dia sí i un altre també de les seves decisions, sense deixar de culpabilitzar gairebé tots els països dels mals del seu país, del qual diu que és víctima de l'imperialisme, del capital, dels poders fàctics...

L'última arenga no té desperdici, a més de ser indignant per al col·lectiu femení. Els ha dit a les dones del seu país el següent missatge: cal parir, !cal parir perquè creixi la pàtria! I no content amb això, vol que cadascuna d'elles tingui 6 fills, com les conilles, com si les dones no tinguessin el dret a decidir si volen ser mares o no, així com el nombre de fills que desitgen portar al món. És clar que els drets de les dones, en ple segle XXI, estan supeditats a la voluntat de l'il·luminat Maduro. Li farà cas la seva dona per donar exemple? Sembla que no, i això que no tindrà les penúries de les dones que veuen en l'actualitat com els seus fills estan desnodrits, amb poca assistència mèdica i amb una educació totalment intervinguda ideològicament, només faltaria.

El drama de la dona no és nou, ve de lluny i sempre ha estat en mans dels homes. Deia l'escriptora Teresa de la Parra, allà pel segle XIX, que "les infelices dones no som més que unes víctimes, unes pàries, unes esclaves unes desheredares". Han passat uns quants anys i segueix sent vigent en la dictadura d'un president sense escrúpols. La frase l'ha completada Maduro afegint la funció de la dona com la fàbrica de parir famolencs, militants acèrrims o condemnats a l'exili forçós.

Ara que s'acosta una data tan significativa com la del 8 de març, Dia de la Dona -ja han tret 'treballadora'-. Bo seria que alguns dels moviments feministes que hi ha alcessin també la veu per criticar l'exabrupte d'un dictador que té les dones -menys a la seva i lavicepresidenta- com 'productores' de serveis del cacic de Veneçuela.

També m'agradaria conèixer l'opinió de l'assessor "especial" de Maduro, l'expresident Zapatero que no vaig assecar nassos fa -¿fent augmentar les butxaques?- sobre la parida monumental del populista que té a més de 4 milions de persones fora del seu país i bon nombre de dissidents a les presons del seu país.