divendres, 29 de maig de 2020

Cos a terra...!

Miquel Escudero

No ho sé de primera mà, però al polifacètic economista britànic John M. Keynes -figura important en la recuperació nord-americana després del crack del 29- se li atribueix aquesta frase: "Quan les circumstàncies canvien, jo canvio d'opinió. Vostè què fa?". És pròpia d'un liberal, de qui es guia per idees i no per ideologies. Una frase molt adequada en aquestes setmanes d'enclaustrament víric que ens obligaran a molts replantejaments. Aquests dies he llegit les 'Memorias heterodoxas' (Península), de José Manuel García-Margallo.


Margallo és ara eurodiputat, ho havia estat també entre 1994 i 2011. Advocat, economista i inspector tècnic fiscal de l'Estat, procedeix d'una família de llinatge militar. A la fi de 1976 va decidir entrar en política amb UCD. Va consultar a una empresa de comunicació política i se li va aconsellar presentar-se com a diputat per Melilla, ciutat que no coneixia i que va començar a visitar cada dos per tres. Va ser diputat a les Corts constituents. Margallo és un tipus culte, jocós, irònic, franc, segur de si mateix; amb un 'ego estratosfèric', li va dir Rajoy a deixar de comptar amb ell com a ministre d'Afers Exteriors. Entre 2011 i 2015, explica, va viatjar amb avió unes mil hores (un mes i mig).


Margallo febrer 2


García-Margallo (aquest és el seu primer cognom) subratlla que va córrer el 1981 els sanfermines i que el 1999 va conversar durant onze hores seguides amb Fidel Castro. Va ser promotor de la 'Marca Espanya', riqueses al servei de tot el món. I es declara federalista. Reclama que la Unió Europea adopti una unió bancària i fiscal; un control estricte dels pressupostos nacionals per les autoritats federals i una mutualització del deute, que expressi el principi de solidaritat. Propugna una igualtat basada en la compassió i la solidaritat. I adverteix que la por als altres és un virus molt contagiós.


Coneixedor a fons de les intrigues polítiques i de les debilitats humanes, a Margallo li ha compensat ser heterodox en el seu partit, PP. Reconeix la pinça PP-PSOE per apagar partits com CDS, UPyD o Cs. Compta amb desimboltura, i sense fer sang, sobre les gestes de Soraya Sáenz de Santamaría i els deu negrets.


L'experiència del 'foc amic' es resumeix en una frase del repertori de Paco Fernández Ordóñez, que va ser ministre d'UCD i del PSOE: "Cos a terra que vénen els nostres!". Jovial i escèptic, Margallo sobreviu.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH