Serà que la pandèmia acaba amb Estats neoliberals?

Una de les principals debilitats de la humanitat moderna actual sota la pandèmia de COVID19 va ser la seva interconnexió sense límits que va fer del planeta un "mercat sense fronteres", i la fetitxització de la iniciativa privada que va anul·lar gairebé del tot la inversió pública.

Els Estats nacionals, que troben els seus orígens jurídics en el Tractat de Wetsfalia (1648), durant l'hegemonia de la ideologia neoliberal (des de les últimes dècades de segle XX), en els fets, van perdre gairebé tots els seus elements constitutius.

Sense sobiranies (política, econòmica, energètica, alimentària, cognitiva, tecnològica...). Sense terres, ni territoris públics. Amb governants cooptades per les elits empresarials locals/globals. Els Estats nacionals, no en pocs casos, van quedar reduïts en una gendarmeria per repel·lir militarment les resistències comunitàries i escortar les maquinàries extractives neoliberals.

Els agents neoliberals locals i globals van enamorar a la humanitat amb la seva promesa del "paradís terrenal imminent fruit del lliure mercat", a la vegada que l'Estat va abandonar, no només el seu rol protagonista en l'economia, sinó que les seves empreses estratègiques i serveis públics van ser privatitzats per complet, en molts casos. Però, el neoliberalisme i el seu "lliure mercat sense Estat", en lloc de portar el paradís a la Terra va portar la desgràcia d'una pandèmia planetària els impactes i seqüeles encara són lluny de constatar per complet.

En temps de pandèmia, no són les empreses, ni els Estats neoliberals que més ajuden

En aquest context de fracassats Estats nacionals, i davant la pandèmia global de la por paralitzant, és urgent repensar quin tipus d'organització/articulació política, econòmica, social, cultural, espiritual requerim, ja no únicament per fer front al planetari COVID19 sinó a les seves seqüeles, i futures plagues letals en temps de canvi climàtic.

No són les empreses privades, ni el lliure mercat planetari, els que estan fent front a la pandèmia. En els països d'Amèrica Llatina, tampoc són els Estats neoliberals (aquests no tenen ni per a una aspirina).

Són la solidaritat passiva (quedar-se a casa) i la solidaritat activa (ajudes concretes) les que en bona mesura estan evitant majors desgràcies humanitàries en temps de pandèmia. Municipis, comunitats, senceres s'han auto encapsulat (fins i tot en contra de la voluntat dels Estats i empresaris neoliberals) per evitar la propagació de virus.

Si ens organitzem, no hi ha por, ni pandèmia, que ens derroti

Com a individus, per més diners que tinguem, o estiguem interconnectats al món, portem la de perdre. El individualismes (neoliberalisme) és una il·lusió letal.

El camí de la supervivència és l'organització/articulació. La comunitat/solidaritat sembla ser la "vacuna" per quants sobrevisquin a la present i futures pandèmies. Una solidaritat/comunitat còsmica, no únicament solidaritat entre humans.

Simultani als hàbits/accions solidàries, és urgent la conscienciació i organització política. Hem de repensar els Estats nacionals o plurinacionals perquè promoguin i garanteixin la convivència comunitària. Per a això, aquests Estats han de recuperar el seu rol protagonista en l'economia ecològica. Els nous Estats han de reassumir la seva sobirania política, econòmica, alimentària, energètica, agrícola, tecnològica. És temps de debatre amb urgència la situació de tots els serveis i empreses públiques privatitzades i plantejar la nacionalització dels mateixos.

Els temps de la COVID19 i de la pandèmia de la por ens ha de motivar a repensar i/o renovar amb creativitat la nostra aposta pels moviments sociopolítics reinventats. Sense la bel·ligerància dels moviments sociopolítics a nivell local, i simultani a nivell global, serà difícil crear els nous Estats postpandemia.

Ara, les elits locals i globals "permetran" el protagonisme dels Estats en serveis de sanitat, seguretat, alimentació, etc. Fins i tot "impulsaran" la intervenció estatal en empreses privades, però ho faran per després reapropiar-se les mateixes, o per fer créixer els seus patrimonis.

Evident, des de la quotidianitat, si busquem vèncer el COVID19 i altres, a part de cultivar en el sentiment i praxi comunitari (còsmic i humà), hem d'emprendre l'hàbit de la sobrietat (en l'ús dels béns) i la quietud sense renunciar a la llibertat interior (respectar les fronteres).