Perles i fractures de més

Mas insisteix que no li agrada gastar ni per presumir i que té obsessió per l'estalvi de diners públics, no només això: "els més castigats amb la retirada de pagues extres van ser els alts càrrecs, que les vam perdre totes". Caldrà treure's el barret davant d'ell? Diu l'Astut que va complir "un mandat democràtic" després de trobar unes 'bretxes legals' i "una oferta política imbatible" com el dret a decidir (però a decidir unes coses sí i altres no, segons marquin els amos de les essències pàtries). Atès que les coses més inversemblants poden succeir, com la caiguda del Mur de Berlín, l'expresident va posar 'fil a l'agulla'.

"Els diners és por, ja ho sabem", però era ferm partidari del "binomi mobilització-urnes"; estava segur de tenir "el terreny controlat gràcies al domini del que avui en dia, tothom anomena relat". Diu que no era fàcil "gestionar el moviment espontani de la ciutadania" el dia de l'assetjament a la policia judicial amb el registre en el Departament d'Economia. I prossegueix l'exemplar polític: "vehicular el malestar, donar sortida a l'enuig, i al mateix temps evitar qualsevol incident van ser els objectius des de primera hora. Es va fer i es va fer bé, digui el que digui la justícia espanyola al respecte".

De l'1-O diu que una gran victòria, calia gestionar-la perquè no es marcirà. "No havien pogut parar-nos. Érem la primera notícia al món". Insisteix en el relat: "una jornada de dignitat nacional i oprobi estatal'. Segons li convingui, es queixarà de les xarxes socials, ja que "creen una inflació de posicionaments que alteren la percepció de la realitat". Mirall de coherència i equanimitat. D'altra banda, diu que és mentida que Catalunya estigui fracturada: "Quan qui ens vol mal ens retreu que els catalans tenim una societat fracturada, hem de ser vehements en la negativa".

L'edificant Mas es retrata sempre molt bé, va de sobrat. Parlant de la final de la Copa deel Rei: "Si es em va notar un indici de somriure era perquè la situació que estàvem vivint em semblava divertida, fins i tot ridícula". "En el fons el que em divertia era el ridícul d'una gent", "que, volent coaccionar i amenaçar, havien aconseguit que la xiulada fora monumental i ensordidora". "Si no hagués estat president en aquell moment, m'hagués rigut ben a gust".

Cal comentar aquestes perles o parlen per si soles?