Indiferència o compromís?

La polarització en una societat comporta seriosos riscos per a la convivència; no només és causa sinó efecte. Produeix i alimenta exaltats i fanàtics, en els dos extrems. Aquests vetllen perquè els 'seus' no es mostrin tebis, ni expressin objeccions a l'estat més gran que els imanta. En aquest punt de trobada coincideixen reaccionaris i revolucionaris, nacionalistes d'aquí i d'enllà, amb un menyspreu total pels 'diferents' de tota mena; disposats a acusar-los de covards, tous, mancats de compromís. No saben ni volen distingir, el seu és l'assetjament.

És clar que hi ha qui no tenen el sentit de l'obligació o es refugien en una equidistància bonista. En qualsevol cas, la intolerància i la simplicitat interessada no són de rebut. Prosseguiré amb un exemple allunyat de la política, si bé la politització tot ho devora.

L'any passat es va celebrar el 150 aniversari del naixement de l'escriptora Caterina Albert, el qual va morir el 1966 gairebé centenària. La professora Anna Caballé ha escrit una biografia sobre ella: 'Victor Català', que amb aquest àlies firmava Caterina Albert. És de destacar que la seva novel·la 'Solitud' va tenir major reconeixement que 'L'Atlàntida' de Mossèn Cinto Verdaguer. El 1923, i a proposta de Narcís Oller, Víctor Català va ser triada acadèmica de les Bones Lletres; una institució que es va posicionar en contra de les normes ortogràfiques dictades deu anys abans, per Pompeu Fabra i l'Institut d'Estudis Catalans. Avui se sol passar de puntetes sobre que ella va fer pinya amb Francesc Matheu en el seu obert rebuig a l'ortografia de Pompeu Fabra. Aquest es va referir a l'escriptora en termes jocosos i molt despectius, qualificant-la, per no prestar-se a entrar en el seu ramat, d'"una mula molt difícil de ferrar". Què pot significar el silenci davant d'aquestes paraules de l'impol·lut mestre Fabra? Significa indiferència davant l'ofensa masclista o bé és compromís amb 'la causa'? De nou, incoherència i doble moral.

Amb empatia, Anna Caballé subratlla la torbació que a Víctor Català li produïa tenir un físic "obertament masculí i poc agraciat". Qualifica de 'sexualment molt complexa' la seva personalitat i conclou que "les especulacions sobre el seu probable i reprimida homosexualitat, tot i que potser es tractés d'una personalitat que patia d'una disfòria de gènere, són més que fundades, però no estan provades". Les seves 'Obres completes' es van publicar en 1951.