divendres, 7 de agost de 2020

Pel respecte i la intel·ligència social

Miquel Escudero

A el no estar lliurats a l'ús sistemàtic de la raó i a l'hàbit de la sana dubte, els ciutadans vaguem en la inconsistència i som carn de canó dels manipuladors. Deixem d'influir en el nostre voltant i de fluir en la nostra vida; en qualsevol cas, vam quedar molt lluny de les nostres millors possibilitats.


Toa heftiba a w7wDtNWmo unsplash


Quantes coses negatives es gesten a l'ombra, desateses! Deixin-me anar a Egipte, al març de 1927. Salomon Cicurel, propietari d'uns grans magatzems ha estat assassinat al Caire. S'atura als quatre criminals. Dos eren italians, un grec i el quart constava com a jueu apàtrida (si bé, arrelat a Itàlia). Els occidentals gaudien llavors d'extraterritorialitat, un privilegi propi dels diplomàtics. D'aquesta manera, els dos primers van ser lliurats a Itàlia, sense jutjar-los i amb pràctica garantia d'impunitat; el tercer va ser enviat a Grècia. Però el quart, jueu apàtrida que va reivindicar pertànyer a el Partit Feixista, va ser el cap de turc: jutjat a Egipte, declarat 'ànima del complot' i penjat. Imaginin el rancor que aquestes arbitrarietats i injustícies produïen entre els àrabs. De tot això caldria tenir consciència i cura d'evitar: primer per ser inacceptable, i segon pel dany que es cova i que algun dia esclatarà per alguna banda; deixant-nos estupefactes, sense entendre res.


En les reflexions de Maalouf sobre la desintegració de les societats plurals del Llevant àrab, assenyala la irreparable degradació moral que "actualment afecta totes les societats humanes i deixa anar al nostre món a barbàries insospitades".


Com ha estat possible, com es pot combatre amb eficàcia i sense banal bonisme? No hi ha res a fer quan es condemna a diferents sectors socials a la marginació o exclusió. Per incorporar a tots els éssers humans d'una societat és imprescindible el respecte cap a les seves persones. El model a seguir tampoc pot ser el de contingents o quotes, cal anar a la interculturalitat i no a la multiculturalitat. Quina diferència hi ha entre una i altra? La segona s'enquista les identitats prèvies; en canvi, la primera les integra i assimila per formar mil personalitats lliures, quallades d'innombrables referències: és l'única esperança per escapar de l'obscurantisme, de el fanatisme de la desesperació que plana cada dia.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH