La cara oculta del prejudici

Abans d'emetre un judici sobre qualsevol cosa és inevitable que es prejutgi, després correspon reflexionar i qüestionar el prejudici. De manera que per encertar en el que s'opina cal creuar un camí de preguntes. Cal superar una serralada de atabalament massiu i de xerrameca que tot ho confon i desfigura. Cal deixar de banda la por a pensar i, com deia Heidegger, "tenir el coratge per a un preguntar que pregunta per no saber què respondre". Ja hem entrat en jocs de paraules. Es tracta d'una valentia que "no coneix ni la gosadia ni ho heroic". Per intentar avançar cal suportar els dubtes metòdiques i saber callar; en qualsevol cas, tota esperança en els fruits de l'educació ha de passar per enfocar bé el que importa i és significatiu. És una condició necessària però no suficient, ja que "la llum il·lumina però no aclareix".

L'editorial Trotta ha publicat un nou volum de les obres completes de Martin Heidegger. Es tracta de 'Quaderns negres (1939-1941)', uns escrits que el filòsof hermètic de l'ésser i l'ens entenia com llocs d'avançada i de rereguarda en el conjunt de l'intent d'una meditació, encara fora mida. Costa transitar per les seves pàgines, però conté estímuls imprescindibles per individuar, com són el conèixer les nostres mesures bàsiques i el assumir "al si mateix l'estada fervorosa al aquí". Es tracta de buscar i capturar una perspectiva davant la vida que ens a part de la desoladora confusió i ens empenta a refusar ser gregaris. M'interessa més aquest propòsit, per descomptat, que analitzar la incoherència de el suport de Heidegger a una organització totalitària que es va fer criminal i va conduir a la demència social.

Amb només coneixements no s'assoleix la maduresa pròpia d'un intel·ligent qüestionar. És cert que cal suscitar sabers ben lluny de la pedanteria que bloqueja, i rebutjar, per tant, l'exemple dels saberuts que adoctrinen en el que s'ha de dir.

Cal obrir-se al campar de la veritat, és a dir, a un actuar de la veritat, sense lligams. I fer-ho des d'un tremp fet de la veu del silenci: "No es tracta de respondre a una pregunta dient una frase, sinó de posar-se a l'escolta de la veu del silenciament". Les desconegudes reminiscències de les paraules.

Totes aquestes observacions ens porten a la repercussió oculta de la política. Enmig de la guerra, Heidegger va escriure: "En aquesta Segona Guerra Mundial, la devastació invisible serà més gran (més radical) que les destruccions visibles". En això va encertar, no hi ha dubte. Les immenses seqüeles de tot tipus, cosa sobre la qual mai es pensa prou.

En un altre context, el filòsof distingia entre els combatents que no necessiten enemics, ja que només estan a favor de la raó per la qual combaten, i aquells que sempre necessiten un enemic, del qual depenen, i que "cas que no en tinguin s'ho inventen ". Això és constant en el fer dels extremistes de tot gènere, i explica moltes de les turbulències que avui ens assetgen. És fonamental tenir claredat al respecte, i actuar en conseqüència.

Les nostres societats occidentals també estan sacsades per l'escassa presència viva de la 'cultura', traduïda i reconvertida pel poder establert com gestió de la diversió. I per l'omnipotent presència de la 'propaganda', traduïda de fet com l'art de mentir.

La lectura profana d'un difícil text filosòfic dóna per observacions no imaginades ni preteses pel seu autor. Però que avui ens poden servir més enllà d'una filosofia de terrassa.