Serà 'gafe' també Puigdemont?

Fa uns anys es coneixien els resultats d'una enquesta sobre els països europeus que eren més supersticiosos -cada cert temps tornen a repetir-la-, i en ella sortia que els espanyols són els europeus més supersticiosos per davant d'italians, alemanys i francesos, amb més del 60% de la població que reconeix tenir alguna superstició.

La superstició de la mala sort diu que aquest no només atreu la desgràcia, sinó que la propaga cap als altres. Ja Shakespeare en la seva obra Juli Cèsar descriu als gafes o malastrucs com "homes que mai tenen el cor tranquil mentre contemplen a algú més gran que ells, el que els fa perillosos".

Els 'gafes' són personatges que es poden trobar a tot arreu sense excepció. En el món de la política els hi també. Els polítics malastrucs que han tingut responsabilitat en els governs són més visibles per raons òbvies. Es deia de José Maria Aznar, en la seva etapa com a president de govern que havia estat una persona malastruc. Durant el seu mandat "van ploure" uns quants desastres: es va enfonsar el Prestige. Marroc va "envair" l'illot Perejil. Es va declarar una vaga general. La gent va sortir al carrer pel suport de el govern espanyol a la invasió de Iraq. Xocaven els trens. Queia a Turquia un avió militar on van morir els militars en anaven a bord. Fins i tot hi havia directius de el Reial Madrid que atribuïen a el president de govern portar mala sort en els partits als quals assistia al Bernabéu.

Però Aznar no ha estat l'únic president amb mala sort que ha tingut Espanya. De tots és conegut que a Rodriguez Zapatero li van posar el cartell de gran malastruc. El president Zapatero va donar suport a Kerry i aquest va perdre enfront de Bush. El mateix va fer amb Scheöder i l'alemany va recollir una derrota de les que fa època. Idèntic destí va córrer Ségolène Royal a França davant de Sarkozy després de comptar amb el suport de Zapatero. La llista és bastant més llarga. La torxa de el personatge gafe l'ha recollit en aquests temps Carles Puigdemont que compta amb uns quants esdeveniments a l'esquena que li confereixen el títol de malastruc.

Al mes de febrer  Puigdemont va voler donar-li una bona bufetada al govern i a la justícia espanyola. Per a això va celebrar a Perpinyà el seu gran míting per desmotar el seu poder. Allí va ser rebut amb grans honors pel llavors alcalde, Jean-Marc Pujol, a qui les urnes han deixat sense càrrec aquest diumenge ja que la ultra dreta ha aconseguit fer-se amb la butaca municipal, amb el 53% dels vots. Una derrota sense discussió i que molts atribueixen a l'acostament de Jean-Marc Pujol. En les seves paraules de benvinguda, l'exalcalde li deia al messies que Perpinyà era terra d'acollida d'exiliats. S'exiliarà ell també a Brussel·les davant el fracàs tan rotund de la seva candidatura?

El gran míting a Perpinyà, a què van assistir, segons els organitzadors, unes 100.000 persones que van contribuir a agreujar els efectes de la pandèmia a Catalunya. Davant d'això tots els implicats, inclòs el president Torra han callat com si el tema no anés amb ells, quan la manifestació del 8M a Madrid ha estat i seguirà sent, segons els partits de l'oposició un dels focus de contagi del Covid- 19. Per què a Catalunya tots callen, inclosos alguns dels partits de l'oposició que es diuen d'esquerres? Què passa amb les morts d'infectats pel míting de Perpinyà? I és que "la política fa estranys companys de llit", diuen.

Entre d'altres èxits malastrucs de Puigdemont està el d'haver aconseguit dividir l'independentisme català i ha fet saltar pels aires a el partit que el va portar a la presidència del govern.

Tampoc cal oblidar la bretxa oberta amb ERC, que està dinamitat el govern català. Des de la distància i amb tot el temps de món, "elabora" l'estratègia d'assetjament i enderrocament als republicans per desgastar de cara a les noves eleccions, sobre les quals ell mateix decidirà la data, tot i que Torra sigui el que ho digui públicament.

A la fin alguns es pregunten. Serà un altre malastruc Carles Puigdemont? És clar que sí, encara que això es pot millorar amb l'ajuda inestimable de la seva assessora Pilar Rahola perquè igual li facilita algunes pocions que aprèn en els seus viatges a Mèxic per donar conferències al col·lectiu jueu i li reverteix l'ombra a el nou malastruc de el panorama polític català .