El consumidor post-COVID 19 (II): Auge i declivi de tendències de consum

El Covid-19 ens ha canviat, i de veritat, ha accelerat el consum de coses que ja estaven i ha impulsat altres. Tot té una part molt positiva, hi ha un canvi rellevant, i una negativa, hi ha un món que desapareix, amb conseqüències econòmiques de calat.

Centrem-nos en determinar, què ha canviat per quedar-se:

- L'ecommerce que ve per quedar-se i totes les generacions s'han habituat, fins i tot els sèniors. La impossibilitat de compra presencial ha obligat els consumidors a apostar per aquest canal. I la comoditat i facilitats que ofereix el mateix els ha convençut.

La conseqüència d'aquesta nova forma de compra és rellevant, les marques de retail ja s'estan plantejant tancar botigues físiques i acomiadar o algunes-les més potents- reciclar als treballadors. Així per exemple Zara durant la pandèmia ha ofert als seus treballadors desplaçar de la botiga als centres de logística online o a altres llocs, però ¿serà a tots ?, què passarà amb el personal de totes les botigues que es tanquin, no només de Zara, si no d'altres comerços que ara, i després del Covid-19 funcionen bé online.

La crisi sanitària ha afectat molt a retail físic, no sabem que passarà, però tot apunta botigues ensenya estratègiques i un servei i compra online.

En moda i bellesa, la prova de productes complica encara més la tornada a la normalitat, perquè hi ha contacte físic amb la pell, per la qual cosa resulta més complexa i s'ha d'adaptar.

- A les botigues de roba sembla que van a aparèixer noves figures que assessoren o aplicacions que estalviïn les proves innecessàries de producte.

- En cosmètica de color i perfumeria els emprovadors avui són un problema, per la qual cosa s'estan desenvolupant aplicacions per evitar el contacte amb el producte però poder veure l'efecte de la mateixa a la pell de client. Marques com L'Oreal estan liderant noves fórmules.

El cap de diners. Poc abans de la pandeima ja es veia a la gent jove pagar al super amb el mòbil i gairebé tots ho fèiem amb targeta de crèdit. Les noves mesures d'higiene el recomanen, així que tot augura que els diners toca la seva fi.

Platformas com Bizum i moltes altres, els bitcoins i altres fórmules han acabat amb el mateix. És més còmode i més fàcil, encara que no sé si més perillós. Això i la transparència de dades farà que desaparegui el diner negre, la qual cosa per a mi és una bona notícia.

L'alimentació, aquest sector tambè presenta novetats, perquè la prova i l'experimentació de plats i productes ha generat un comprador més infidel. En alimentació el client deixa de ser conservador.

Les marques blanques adquireixen protagonisme i rellevància, perquè s'han provat i agraden, i perquè el consumidor ha après que hi ha coses que no necessiten una despesa superior.

També els productes ecològics i els de proximitat adquireixen rellevància i molta.

Els missatges de les xarxes socials sobre la precarietat i excessos soferts per productors de formatges, olis, fruites o verdures de temporada no han parat. Molta gent els ha donat suport i ja ha decidit seguir fent-ho.

El turisme, probablement al costat de la restauració, és el sector més afectat i en el qual perilla més l'economia nacional. També es transforma cap a un turisme més proper, local i de seguretat. I, sobretot, més rural, perquè la tancada ens ha generat ganes de seguretat, de naturalesa i de vida tranquil·la. I perquè en el camp també es facilita la distància i l'espai.