Existeix una identitat peruana?

Gairebé cap dels més de 30 milions de "peruans" té certesa de l'origen etimològic del terme Perú. Els cronistes de l'època de la invasió parlen d'un Cacic anomenat Birú, altres, d'algun rierol amb aquest denominatiu... Finalment, els invasors habitats pel desig del metall ho van nominar Perú, i amb aquesta nominació del botxí ens vam quedar. I ens sentim orgullosos der "ser" peruans.

Què és ser peruà? És pertànyer a aquest megadivers territori de més de milió de Km^2? Però, és que no coexisteixen més de 50 diferents pobles oficialment reconeguts en aquest territori? Quin d'aquests pobles és el poble peruà?

Quin és l'home o dona peruana? El quítxua? L'aimara? El shipibo? ...

Em diràs, tots ells són peruans. Però, per què l'Estat peruà i les seves institucions funcionen amb idioma, estètica i costums crioll mestissos?

Si tots aquests pobles són peruans, per què el pagès, indígena o provincià s'ha de tornar mestís o limenyitzar-se per a ser admès com a "ciutadà peruà"? Per què ells, per obtenir un títol acadèmic o buscar serveis públics han d'amagar necessàriament els seus idiomes/estètiques i utilitzar un idioma estrany?

Quina és la identitat peruana? ¿El 28 de juliol, dia de la "independència"? Quina independència, o independència de qui, o per a qui? L'invasor d'abans o el colonitzador mai se'n anar del que anomenen Perú... El colonitzador es va quedar i habita en tu i en mi, i s'alegra cada cop que "celebrem" el 28 de juliol.

Em diràs, la bandera bicolor (vermell i blanc). Digues-me, quin és el color central de la bandera peruana? Blanc. De quin color és la pell del patró, dels sants o del seu Déu? Blanca. El color blanc es va posar al centre dels símbols patris perquè tu i jo idealitzem la blanquitud com el color superior i perfecte, davant el color rogenc dels pobles. I perquè no aixequis la cèrvix davant el patró, el color del Déu europeu també és blanc (encara que el Natzarè hagi estat rogenc).

Amb què s'identifica el peruà? Amb el Machupiccuchu? Doncs, aquest santuari és quítxua ara en mans foranes. Amb el cebiche? Doncs, aquest plat també es prepara i el mengen altres pobles. Amb el pisco? A veure, preguntem pel pisco als que es denominen xilens? Potser els pròcers. Però, deixa'm dir-te que els pròcers de la suposada independència no estaven pensant ni en vostè ni en mi quan feien la seva feina. Ells es barallaven perquè les elits de la seva època els pagaven per això. Vosté creu que José de San Martín va venir a peu des de l'Argentina de gratis per lluitar per un poble que desconeixia?

No hi ha una identitat peruana. Coexisteixen diferents identitats culturals en el que s'anomena Perú. Però, això que anomenem Perú no accepta a la diversitat de pobles més enllà del folklorisme comercial.

Al final, encara que faci mal, el peruà o Perú és un concepte buit de continguts. Convertit en una marca comercial en els últims decennis neoliberals perquè els empresaris venguin productes "marca Perú".

En dos segles de la República criolla no es va poder construir una comunitat política imaginada (nació peruana). Com es podria construir una identitat nacional en un arxipèlag de pobles i nacionalitats diferents dominats per una oligarquia obtusa? Hi ha un aparent Estat empresa, però sense nació. I pobles diversos sense Estat de dret.

Els pobles que cohabitem en el que anomenem Perú tenim la ineludible tasca d'emprendre processos de reconstitució territorial i identitari cap endins, i atrevir-nos a imaginar entre tots els pobles l'Estat que volem construir amb la participació i en benefici de tots i totes.

Aquest camí és el procés de l'Assemblea Constituent Plurinacional per consensuar regles bàsiques de convivència i horitzons de benestar compartits. El nou Estat haurà de reconèixer i garantir territoris autònoms necessàriament per a tots els pobles indígenes o no.