Pablo Iglesias les rep per tot arreu
Des de fa un temps al líder d'Unidas Podemos, Pablo Iglesias -que malament sona el nom del partit perquè el màxim càrrec l'ocupi un home, i no una dona- les coses no li van gaire bé amb la justícia, el govern i els números. És clar que quan un predica el purisme, el populisme barat, ser el més honest del món, sol passar que li plouen els nans, no és per menys: predica una cosa i fa la contrària, o el que és el mateix, cau en els errors que ell sempre havia denunciat. Les debilitats de l'ésser humà quan ostenta el poder el transformen, no en benefici de la societat sinó en el propi.
Aquesta setmana no ha estat especialment feliç per al vicepresident i líder del partit morat per dos esdeveniments que no li han estat favorables: una primera notícia feia referència a la comissió que hauria rebut, com a agent immobiliari, una tia seva que diuen que va cobrar prop de 60.000 en l'operació de compra de l'edifici de la nova seu de Podemos que va pagar 2.253.000 al comptat en total. Però no pensin malament perquè això de protegir a la família dels líders nacionals i territorials és una cosa habitual, que alguns militants critiquen en privat, però en públic callen per por de les represàlies d'Unidas Podemos, que s'ha convertit en un partit autoritari.
La segona notícia ingrata que li ha donat un revés inesperat es va produir el dimecres, quan el jutjat d'instrucció numero 32 de Madrid va arxivar la causa oberta contra l'ex advocat de Podemos, José Manuel Calvete, que va ser acomiadat per un delicte d'assetjament sexual, ja que va considerar que no existien indicis d'il·lícit penal contra l'ex-advocat de la formació morada. La magistrada afirma que "la situació pot ser un reflex de discrepàncies personals, professionals i potser també de lluita de poder interna". Tot un èxit per al propi Iglesias, que s'havia implicat públicament en el tema. És normal que quan Iglesias vulgui treure's de sobre a una persona l'acusi d'un delicte d'aquestes característiques que deixa marcat a una persona? Deu ser-ho quan ho fa i segueix aquí com si res hagués passat. Ha de ser cosa també de les clavegueres de l'Estat.
Què dir del cas Dina? En què de denunciant podria acabar sent condemnat per delictes de danys de revelació de secrets pel suposat robatori del mòbil de la seva ex assessora del Parlament Europeu, Dina Bousselham. Aquesta situació és digna d'una pel·lícula de Santiago Segura. Caldrà esperar, amb curiositat, per conèixer la sentència.
La compra de la casota d'Iglesias i Montero va ser, sens dubte, el primer inici del canvi d'estatus del líder sorgit del 15 M, el major beneficiat del qual va ser i ha estat ell mateix. El Partit que venia el paper tan important de les bases en la presa de decisions i que al poc temps va canviar de postura sobre la piràmide. Aquest esdeveniment va ser sens dubte el principi de la caiguda de la mascara d'Iglesias, que va ser capaç de carregar-se el 99% dels fundadors de Podemos. Només li queden a la banda 2 dels seus grans lampistes, Echenique i Monedero.
A l'hemeroteca es guarden les acusacions de manipulació dels resultats de les consultes i de les eleccions dels càrrecs dels cercles.
Tampoc és poca cosa la guerra oberta contra els mitjans de comunicació als quals acusa sense cap tipus de credibilitat, quan Iglesias i companyia han estat fent un programa de televisió pagat per un dels paladins de la democràcia, que és l'Iran, o les subvencions al seu partit de la mà del demòcrata llatinoamericà, Maduro.
Els atacs a l'església, la monarquia i els jutges són altres de les estratègies per desviar les crítiques que rep i per donar vidilla als seus votants. Però s'oblida que ell forma part d'un govern, no de l'oposició, perquè no es pot estar a missa i repicant. La posició política i social ja no és la que era, i per tant, l'ambigüitat no és pròpia d'un membre del govern d'Espanya i d'un partit que ha presumit de tot el contrari del que fa ara.
