El feminisme trampós

El feminisme lluita contra les denúncies falses, que segons les dades del Consell General de Poder Judicial representen el 0,01% del total de denúncies que es produeixen al nostre país per violència masclista.

El feminisme també lluita perquè es cregui en la veracitat de les declaracions de les víctimes d'abusos sexuals o violacions com les perpetuades per Manades d'homes sobre dones pel fet de ser-ho. El feminisme s'enfronta a l'assetjament sexual i laboral que segueix produint-se en centres de treball, d'administracions públiques i empreses privades.

Així que moltes dones s'han de sentir indignades després de conèixer els motius de l'arxiu de la denúncia per "assetjament sexual i laboral" d'una advocada de Podemos, Maria Flor, contra el seu company Juan Manuel Calvente: la manca de proves verídiques d'aquests fets. És a dir, ens trobem clarament davant d'una "denúncia falsa" per guerres de poder polític en el partit morat del "feminista de boca", Pablo Iglesias.

Aquesta denúncia ha estat arxivada per falta de proves i indicis de pugna política per la Jutgessa del Jutjat d'Instrucció 32 de Madrid, Rosa Maria Freire, que ha ordenat el sobreseïment del procediment a l'entendre que no hi ha indicis d'il·lícit penal contra el que va ser membre de l'equip jurídic de la formació 'morada', ha danyat, per la seva dimensió mediàtica, el present i el futur de dones que l'"advocada" Maria Flor mai coneixerà. Lamentable, molt lamentable.

Aquesta lletrada, després d'"anar de flor en flor", segons molts expliquen en els telegrams podemites i els mitjans de comunicació -al que té dret, només faltaria!-, contribueix amb la seva irresponsabilitat conscient de fer una "denúncia falsa" a tacar la lluita feminista i la credibilitat de moltes dones que sí que són maltractades, que sí que són abusades, que sí que són assetjades i que sí que són violades al nostre país (428 el 2020).

Sí, és el feminisme trampós. Que es disfressa i a l'hora de la veritat és "masclisme recalcitrant" i les dones reals, clarament els importen poc.

Ser la ministra d'Igualtat del nostre país no et converteix en feminista si calles davant les denúncies falses de les teves companyes de partit, Podemos. Sí, companyes en plural, perquè a Podemos ja plou sobre mullat.

L'altre cas mediàtic el va protagonitzar la regidora de Podem al Prat , Sandra Daza, que va ser condemnada en aquest 2020 per injuriar a un altre regidor del seu partit atribuint-li antecedents penals per violència de gènere per la mala relació que mantenia amb ell. En aquest cas, la "feminista tramposa " ni va dimitir, ni es va disculpar; va seguir ocupant càrrecs orgànics a la cúpula de Podem Catalunya, i segueix exercint de regidora de Podem a l'Ajuntament del Prat. Com si faltar a la veritat, sabent-ho, no tingués cap conseqüència ni ètica ni moral ni social ni importés res en el seu partit. El partit de les "feministes de veritat". Increïble però cert!

El mal està fet i ningú entonarà un mea culpa per aquestes denúncies que són "falses" però que molt "falses", totalment falses i són indignants, vomitives.

Dimitirà la Ministra d'Igualtat pel que passa en el seu propi partit? Dimitirà Pablo Iglesias com a màxim responsable de PODEMOS i consentidor últim?

Ja ho hauran endevinat, ni hi haurà disculpes a cap dona que sí pateix violència, que sí que és violada, que sí que és abusada, ni a les feministes de veritat que sí que volen que tota aquesta situació canviï. Ni disculpes als homes injuriats per aquestes dones morades ni als homes feministes que ajuden a canviar també aquesta societat. Ningú demanarà perdó a Podemos i ningú dimitirà. Podemos generarà una nova cortina de fum i tot s'oblidarà, menys a les hemeroteques i als llibres.

Feminisme trampós és també fer veure que et roben un mòbil i que el teu "ex" cap el vengui com a una acció de les clavegueres de l'estat, mentre té en el seu poder durant 6 mesos una còpia de la teva SIM i viola la teva intimitat de dona sense el teu consentiment ni coneixement i t'infantilitza públicament afirmant que ho va fer perquè volia protegir-te. Està clar que ell interpreta el paper del mascle ALFA mentre tu et quedes en el  d'indefensa OMEGA. Feminisme trampós és dir que apostes per les dones i envoltar-te d'assessors masculins, sempre. Feminisme trampós és dir que "assotaries a una dona fins que sagnés" fent-te el machote i perpetuant una masculinitat caduca i desfasada, que fa olor de naftalina. Feminisme trampós és tolerar el masclisme si el practica la teva parella i ser intolerant de cara a la galeria. Feminisme trampós és callar quan has de parlar, no llençar pilotes fora quan a casa teva de ferrer es menja en una gran cullera de pal.

Feminisme trampós és a dir en una roda de premsa, estant en un govern feminista, que cal naturalitzar l'insult i obviar que és una de les eines que forma part de la violència de gènere, totalment inamisible en les relacions i en la societat. Perquè la immensa majoria de persones d'aquest país volem mantenir relacions igualitàries on regni el respecte i viure en una societat on l'educació i la convivència pacífica siguin la norma i no l'excepció.

Però està clar que hi ha un feminisme trampós, perquè lluitar contra el masclisme no era suficient, ni fer front a les dones masclistes, que existeixen, tampoc haver de protegir les que ens envolten i a nosaltres mateixes. També cal treure-li els colors al feminisme trampós, que menteix i fa denúncies falses a costa de totes nosaltres i no es despentina. Feministes, alcem la veu.

Quin fàstic fa el feminisme trampós! Ja n'hi ha prou!