Adaptar-se o innovar

Canviar d'espai vital, enfrontar diverses modificacions a l'entorn familiar o social, sobretot quan aquestes circumstàncies irrompen de forma violenta o no esperada, és la clau per sobreviure. Amb la gent de la meva generació hem viscut, vagues, marxes, epidèmies, desastres naturals, crisis financeres i fins amenaces de seguretat de tot tipus. La teva família va haver d'enfrontar reptes després de la desaparició, assassinat o mort sobtada d'algun familiar? Has perdut els teus béns per un incendi, inundació, agressió del crim -organitzat i de coll blanc- sense tenir cap tipus de suport financer per afrontar-ho?

Potser a Mèxic no ho havíem patit amb la cruesa dels últims tres anys, però imagina el que han hagut de sortejar pobles sencers víctimes de bombes, atemptats entre països veïns, discriminació i tot en el teu entorn intern, odi dels teus suposadament iguals en la colònia, el poblat, la ciutat o l'estat on residies amb certa estabilitat per anys. Agrega a aquestes circumstàncies -que potser les coneixies pels espais de notícies i últimament amb la cruesa de ser algú molt proper que va morir per la pandèmia o l'agressió d'un pervers criminal- no saber què va passar amb el teu familiar llunyà o no, amb la teva empresa, la qual et va permetre formar una família i sortir endavant amb les despeses de fills, pares, de vegades fins i tot germans o nebots i d'alguna manera els de si més no 20 o 30 famílies que depenen de la teva feina. Tot això t'enfronta a molts estats d'ànim diversos que inclouen la frustració, l'enuig, la por, el desig de venjança, dels quals podem o no sortir, depenent de l'elecció que fem entre adaptar-nos, és a dir d'alguna manera conformar-nos amb el que ens passa i continuar com si res passés, o mantenir els nostres valors i essència i en tot cas renovar-nos i fins i tot enfortint allò que ens sustenta. Tanca els teus ulls i imagina que ets un jove amb certs privilegis -perquè has menjat prou, tens educació raonable i els teus pares t'estimen- que de sobte acabes en l'orfandat, amb la teva casa en ruïnes, sense cap persona afí que estigui disposada a recolzar-te i sent part d'un grup de gent de la teva edat que es mobilitza a terres alienes governades per gent sense escrúpols responsable de la tragèdia que a primerenca edat estàs vivint. Diràs que es tracta dels menors d'edat que viatgen per migrar als Estats Units d'Amèrica del Nord? Quants dels menors no acompanyats en aquest tràngol, reflexionen amb maduresa i pensant en la justícia, sobre el que pot haver-hi a l'interior d'un governant que es diu cristià, que va jurar servir amb la mà a la bíblia i que no es condol d'aquesta ja molt repetida història? Has tingut la curiositat de saber què passa amb tots ells? Quants moren, quins són víctimes d'abús -sexual, laboral i físic- i quina quantitat d'aquests són expulsats a pitjors condicions que les dels que els van retenir en un inici?

En principi tens raó, però saps? Això ja va passar en els anys 604-562 abans de Crist, quan Israel va ser atacat per Nabucodonosor II rei de Babilònia i un jove amb similars característiques anomenat Daniel, de la nit al dia va haver de patir els maltractaments de gent sense educació -generalment així són la majoria dels soldats i els agents de seguretat- però a final del dia va sobreviure més de 80 anys i la seva vida va ser instrument de pau, per a molts dels seus iguals i fins i tot dels que només li odiaven. Si assumim com verídics els quatre regnes de el món dels gentils de llavors, aquest jove a l'orfandat, culte i apegat als seus valors, va viure i va aprendre el que avui anomenem "globalització" Per què abunden els incultes i mediocres que intenten esborrar el passat o aplicar-lo a la seva manera segons, els seus particulars interessos? Però si ets dels que et incòmodes amb tot el que, a més del que històric contingui un ensenyament espiritual, esbrina que va passar -a caps del segueixo XX- amb molts joves guatemalencs, els pares van ser tirotejats davant dels seus infantils ulls i només per la generositat de persones bones d'altres països van acabar rescatats de la barbàrie. D'un grup de diversos germans, el seu pitjor tragèdia després de perdre als seus pares va ser la separació; uns van anar a donar a Canadà, altres van arribar fins als països nòrdics i ¿què creus? un d'ells va arribar a Mèxic, segurament el coneixes, escriu, denuncia barbaritats que ocorren a la nostra ciutat i sobreviu. Es va adaptar sense canviar els seus valors, va canviar el seu odi per denúncia fundada, la seva por es va tornar en valor, ha educat a les seves filles i fa l'impossible per donar suport a la seva esposa, mexicana, per cert, víctima també dels efectes de polítiques enganyoses i res eficaços. Estaríem sense horitzó si tots els joves reaccionessin d'aquesta manera malgrat totes les dificultats o seríem com altres que havent gaudit de el privilegi de sortir del seu origen per superar-se en terres alienes segueixen criticant, fustigant i defenestrant el que ni tan sols entenen ni viuen per la llunyania?

Quants mexicans, assentats a Europa o al nord d'Amèrica, diuen que no tornaran perquè els fa por Mèxic? Pot entendre a aquells amb més d'una dècada fora de país, en el qual es van formar o va permetre als seus pares facilitats institucionals per al naixement i creixement que per la seva adoració o condemna irracional als que ni coneixen vociferen a favor de canvis que en realitat van ser per a reversa? Quan escolto a aquests joves que semblen no haver superat l'etapa adolescent penso en els prominents activistes contra el consum de refrescs i llaminadures que prohibeixen el seu fill de quatre anys menjar productes "ferralla", com si l'afany prohibicionista fos el remei per a tot i és que així com molts subjectes ambivalents, que s'oposen al prohibicionisme si es tracta de drogues, però ho exerceixen amb majúscula força en altres temes, perquè aquests improvisats sense suport són afectes a reemplaçar coses funcionals per altres "que sonin bé" efecte molt comú en les masses seguidores dels populistes de tots els extrems ideològics.