Malalts de raó

Ignorar que s'ignora és fatal, perquè ens tanca el pas a superar-nos. La ignorància en Història, en particular, ens posa a peu dels cavalls de la demagògia febril. Ja no és que ens deixi abatuts i aclaparats, sinó exaltats i plens d'excitació. Tal com ensenya el professor Ricardo García Cárcel, hi ha societats malaltes d'Història; instal·lades en un estat d'error. Cal saber atendre la fixació de creences socials falses, supersticions.

Mirem cap a les facultats d'Història. Què trobem? En molts temaris són sonores les absències d'allò més significatiu que cal saber per orientar-se, però també és clamorosa la insignificança de molts sabers que no pocs professors demanen desenvolupar en treballs 'entregables'. És demolidor comprovar que s'incentivi coneixements propis de concursos de televisió i es posterguin els bàsics. D'aquesta manera, es destrossa l'hàbitat on pot germinar la vocació d'historiador i es rega en una simplicitat que res de profit ens pot oferir. En aquestes condicions, caminem desarmats davant de qualsevol revisionisme històric que es plantegi des de les emocions i a flor de pell, des del vici de jutjar el passat amb paràmetres d'avui dia i sense considerar el seu context.

Des d'una intolerància compulsiva, es promou la retirada sistemàtica d'estàtues de personatges històrics. Es pretén, per exemple, desactivar la força dels símbols de la ideologia supremacista blanca i esclavista, i s'acata la seva retirada d'una forma irracional i gens intel·ligent. Així, es carrega contra el conciliador general confederat Lee, que a diferència de Washington o de Lincoln, no era supremacista ni partidari de l'esclavitud. En qualsevol cas, el que acaba important és el soroll de el dogmatisme i el ressentiment que fa taula rasa i que s'irrita amb la sola constància del que s'ha viscut en un temps i lloc.

Camille Paglia és professora de la universitat de Yale, feminista i lesbiana. És una intel·lectual que s'expressa obertament, sense embuts i enmig d'agres hostilitats. Les quotes de paritat, entén, poden ser útils a el principi "però després es converteixen en una sínia que dóna voltes i impedeix la igualtat". Per a moltes joves, ha declarat Paglia, el feminisme s'ha convertit en una religió, una cosmologia en la qual tots els mals vénen dels homes, malvats depredadors. En aquest sistema, la masculinitat està declarada com a tòxica, i els homes com assetjadors sexuals sistemàtics. Un conjunt de doctrines rígides, amb una lògica totalitària i un camí expedit a la dictadura absoluta.

Camille Paglia

L'autora de 'Sexual Personae' ha escrit línies que escandalitzen exaltats dogmàtics, gent que camina molt satisfeta de la seva tontedad i que explota agressiva i inquisitorialment contra els que no van en el seu carro, sempre de forma automàtica. Així, per exemple, aquestes: "La igualtat política de les dones, totalment desitjable i necessària, no va a posar remei a la separació radical entre els sexes, que comença i acaba amb el cos".