Respirar o menjar?

No cal frivolitzar sobre el Covid i les conseqüències que té sobre la salut de les persones que han tingut la sort de guanyar-li la batalla. Els efectes es van coneixent cada dia i en molts casos fan por. Això ens indica que cal tenir-li respecte al virus, però en cap cas por. La vida segueix, complint amb els protocols, prenent totes les mesures que calguin. No podem estar-nos quiets esperant que es produeixi el miracle i la pandèmia desaparegui, no.

La mort és aquesta enemiga persistent que mai es cansa en el seu afany de treure d'aquest món a milions de persones cada dia. Diuen que forma part de la pròpia vida dels éssers humans i cal acceptar-la, encara que ens costi entendre aquest fet i que ningú ens hagi preparat per a ella.

La por a contraure el virus maleït té mig paralitzat aquest país,situació que no és bona per a ningú. Moltes empreses han aplicat ERTOs, altres EROs i després vindran   l'acomiadament de milers de treballadors. La salut és el més important, però disposar de treball també. Deia Joan Roig, l'empresari propietari de Mercadona, què és més important, respirar o menjar? Primer respirar i després menjar, però clar si només respirem i no mengem al final un s'acaba morint i a l'inrevés, si menges i no respires el resultat és el mateix: la gent es mor. El símil és gràfic per entendre la situació actual; tenir cura de la salut i protegi l'activitat perquè la gent pugui treballar i així garantir el suport i pagar les factures. Les dues coses són importants i no es poden separar una de l'altra.

En temps de crisi sempre sorgeixen noves iniciatives, canvis en els models als quals cal adaptar-se i oportunitats per a les quals cal fer front amb decisió. Aquesta no és una crisi més, és nova i hi ha un abans i un després en aquesta pandèmia amb la qual haurem de conviure sense por, però amb protecció. No tornarem als temps d'abans, ni als costums, tot passa i els canvis cal assumir-los, agradin o no. No hi ha marxa enrere.

En temps de crisi sanitària, econòmica i social, els que governen han d'aparcar les seves diferències i remar tots en la mateixa direcció sabent el que és prioritari per a la societat, cosa que la ciutadania té molt clar. Si no són capaços de fer-ho és que tenim uns polítics que no es mereixen ser on són.

La col·laboració público-privada és més necessària que mai, cada un sabent on està. Els empresaris han d'apostar per mantenir els llocs de treball, els sindicats han de saber quin és el seu paper, i el govern central i els autonòmics han d'ajudar-los. Tots estan en el mateix vaixell i volen que arribin a bon port. Com deia Luci Anneu Sèneca, el filòsof hispanoromà nascut a Còrdova, "no hi ha vent favorable per al vaixell que no sap on va".