Les conseqüències legals per als polítics que se salten la llei

Diuen que tot arriba, que la justícia és lenta però actua encara que no ens agradin algunes de les seves decisions. "Les proves pesen més en la balança de la justícia que els més eloqüents discursos", afirmava el poeta i dramaturg anglès Ben Jonson, allà pel segle XVI.

Aquest inici de setmana, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha notificat la sentència que condemna els exmembres de la Taula de Parlament Anna Simó (ERC), Ramona Barrufet, Lluís Corominas i Lluís Guinó a 20 mesos d'inhabilitació, una multa de 30.000 € i a pagar el 10% de les costes judicials. L'exdiputada Mireia Boya, de la CUP, ha estat absolta. Tots ells van ser condemnats per un delicte de desobediència.

Els expolítics condemnats són de l'etapa de Carme Forcadell com a presidenta deñ Parlament. En aquesta etapa és on es va iniciar la desobediència d'una part dels diputats de la segona institució de Catalunya. Desobediència que es va fer amb coneixement de causa: la il·legalitat de les decisions després haver-ho comunicat en més d'una ocasió als lletrats del Parlament.

Els que han de donar exemple se salten les lleis i els mecanismes democràtics per aconseguir els seus objectius. Això ho van perpetrar, com solen fer els nens davant la prohibició de menjar moltes llaminadures... És clar que, uns són nens i els altres senyories als quals se'ls suposa el seu bon fer i el respecte a la legislació i al públic. Així ho manifestava Pèricles quan deia que "som lliures i tolerants en les nostres vides, però en els assumptes públics, ens cenyim a la llei".

Amb aquesta sentència condemnatòria, un sector de l'independentisme ja té munició suficient per treure'n rèdit polític. Tots contra l'estat, a qui consideren culpable, i contra els tres jutges que signen la sentència, de qui consideren que la seva sentència és més política que judicial. Són aquests servidors públics elegits a les urnes els que denuncien que la culpa la tenen els altres i ells són intocables i les seves accions no tenen conseqüències, com passa amb la resta dels mortals. Estan tocats per una mà divina.

El tribunal deixa molt clar en els 166 folis que argumenten la sentència que "la conducta inobedient dels acusat membres de la Taula del Parlament pot qualificar-se, sense discussió, de manifestament contumaç, obstinada, recalcitrant i persistent i, pel tant, d'obertament oposada a les prescripcions del Constitucional".

La sentència ha estat considerada pels dos partits implicats, ERC i JxCAT com "una barbaritat i un atac a la llibertat d'expressió". Llibertat d'expressió? Ara només cal esperar si els implicats la recorreran o no. Alguns pensen que la sentència arriba en mal moment, a pocs mesos de les eleccions, i que alguns se n'aprofitaran. Però vist així, els jutges hauran de consultar als polítics quan els va bé que dictin sentència. Això els agradaria a algunes persones. No hi ha separació de poders? Depèn de a qui li toqui la xinesa, s'utilitza o no.

Els polítics han de ser exemple per a la ciutadania que representen. I els que no ho són, els agradi o no, han d'acceptar les conseqüències dels seus actes. Tirar-li el mort a uns altres és un acte de covardia i un abús dels seus privilegis, que ja en són uns quants.