Pedro Sánchez i el llibre gros de "Pablete"

Fa temps que ho vinc escrivint, i no perquè sigui endevina, sinó perquè hi ha coses que es veuen venir a cent llegües de distància: les sortides de test i traïcions de Podem a un govern del qual forma part. Totes elles donen per escriure un llibre capítol a capítol, que pot acabar sent "el llibre gros de Pablete" amb tot el material que es va recopilant, que ja és molt. S'imaginen tres anys més de Podem en el govern?

Pablo Iglesias, un cop més li ha tornat a colar per l'escaire al president del govern i al seu equip econòmic, amb l'esmena presentada pel seu partit, ERC i Bildu, en la qual contempla impedir els desnonaments fins a finals de l'any 2022 en pràcticament tots els supòsits. Aquesta decisió que referma més el pacte entre els tres partits "independentistes" ha agafat d'imprevist a Pedro Sánchez i els seus ministres. No s'esperaven aquesta nova traïció del líder morat, quan tot estava pactat i res semblava presagiar desavinences pressupostàries amb els seus socis de "govern".

El protagonisme donat a Bildu amb els pactes pressupostaris i la seva repercussió mediàtica ha molestat el PNB, a què Sánchez considera soci prioritari. Per tranquil·litzar-los, el president del govern ha mantingut una reunió amb el president del PNB, Andoni Ortuzar, per reiterar que segueix sent soci prioritari. Aquest li ha reclamat que compleixi amb el TAV i es planti davant UP.

El que sempre ha volgut Pablo Iglesias és ser alhora govern i oposició, a més d'intermediari amb Bildu per tenir una visibilitat que derivi els seus problemes cap a la seva discrepància amb el PSOE. A Catalunya ha començat la campanya electoral i cal marcar perfil propi, sense importar-li trair a qui sigui per tal que el seu partit, els comuns -no Podem, que ha desaparegut engolit per Colau i el seu amic Asens-, que volen un govern tripartit a Catalunya, de passada desplaci al PSC d'Iceta que camina tot marejant la perdiu sobre el que representa el socialisme català.

Mentre Iglesias tensa la corda a Sánchez, aquest es veu obligat a accelerar les seves negociacions amb Ciutadans per assegurar-se que els pressupostos del 2021 surtin endavant. D'aquesta manera, tindrà tres anys de govern encara que els dos anys següents siguin amb pressupostos prorrogats, però seran els seus i no els de Montoro. Potser amb l'aprovació que tant li està costant, hi hagi un abans i un després en les relacions amb el seu soci deslleial de govern. S'ensuma alguna cosa el del "moñete"?

Però la irresponsabilitat i deslleialtat del dual Iglesias ha tingut un altre episodi aquesta mateixa setmana quan Unides Podem ha sol·licitat a l'ONU i a la Missió de Nacions Unides el suport al referèndum al Sàhara Occidental. Aquesta decisió ha molestat al Marroc, que el considera una intromissió del govern d'Espanya, a l'ésser el partit del vicepresident qui insta l'ONU. Una situació que ha repercutit en l'arribada massiva d'immigrants a les Canàries, amb crisi inclosa. La ministra d'Afers exteriors no ha donat crèdit a la situació creada per Unides Podem al fer esclatar una crisi amb el país veí que haurà de resoldre el més aviat possible.

El pitjor del tema és que la incompetència de Pablo Iglesias és perjudicial donat el poder que té en el govern, una persona que és un incompetent.

El president Sánchez té un greu problema, Pablo Iglesias s'ha convertit en el president del govern paral·lel que ha construït. Si no pren mesures això pot acabar amb més conflictes a la vista. Així que anirem escrivint capítols de el llibre gros de Pablete amb la seva ja coneguda frase "el llibre gros t'ensenya, el llibre gros entreté i jo et dic content, fins al capítol que ve".