No deixem que la covid ens amargui la vida

Ara que està a punt d'acabar aquest 2020, que quedarà gravat en la memòria col·lectiva per un virus mortífer que es diu covid, la societat tenia l'esperança de celebrar aquestes festes "entranyables" amb la família, amics i coneguts. Però una vegada més, la bestiola ens l'ha tornat a jugar en aquests dies de retrobament i celebració, perquè les autoritats polítiques i sanitàries han decidit, davant l'increment de contagis i morts, limitar el nombre de comensals en els àpats, tant a casa com en els restaurants, que una vegada més han vist com les seves economies s'han tornat a ressentir, per desgràcia de tots.

Aquest està sent un any en marcat per les desgràcies, que han canviat els hàbits de vida de les persones, a més del desastre social, econòmic i polític que no serà fàcil recompondre. Res serà igual, ni la normalitat tornarà a ser la que era, ens agradi o no. El canvi de cicle en la societat s'ha precipitat sense conèixer encara què ens depararà el futur, sense adonar-nos que el futur hem de marcar-lo pròpia societat, sense deixar de banda que hi ha coses a les quals no podem donar la volta i que els imprevistos s'han de tenir en compte encara que no es pugui controlar.

Aquest sinistre 2020 ens ha tret els dies de festa de Setmana Santa, que molts esperaven per gaudir d'uns dies de descans. Altres els empraven a participar en els oficis religiosos que tant signifiquen per als catòlics, i la resta per fer aquelles coses que no poden fer en el seu dia a dia. Les vacances d'estiu han estat diferents per a aquells que hagin tingut la sort de poder-les gaudir. En la ment de tots estava la por al contagi que en molts casos han coartat la llibertat de moviment i reunió amb els éssers estimats i amistats.

Ara ve la tercera al front: les festes de Nadal es presenten restringides, delimitades i fins i tot tristes. No obstant això, ens agradi o no, cal seguir els consells dels especialistes -encara que no hi hagi unanimitat de criteris a l'hora de dir quines mesures són les millors d'aplicar. Són 17 autonomies i cadascuna d'ella decideix sobre les mesures que ha d'aplicar. No seria millor un únic criteri? Seria, però la realitat és la que és i no cal crear més controvèrsia que ja n'hi ha suficient.

L'única bona notícia d'aquesta setmana és que, finalment, el dia 27 es començarà a administrar la vacuna que molts esperen per plantar cara a la covid. És una data que entreveu l'esperança de milions de persones. Que garanteix que la lluita serà menys desigual i que al final del túnel es pot veure la llum.

Deia Václav Havel que "l'esperança no és el mateix que l'optimisme. No és la convicció que alguna cosa sortirà bé, sinó la certesa que alguna cosa té sentit, independentment de com sigui". No deixem que la situació ens amargui les festes. Només cal celebrar-les d'una altra manera.