"Turisme. Fites, curiositats, anècdotes": Pau Morata recorda els aspectes més insòlits i divertits del turisme

El periodista Pau Morata és un dels més caracteritzats experts espanyols en el sector turístic. Director en l'actualitat de ICONOTUR (Institut per al Coneixement del Turisme) i professor universitari, va ser durant més de deu anys director de la revista Editur, prestigiosa i longeva publicació espanyola del sector, que va fundar Jordi Vila Fradera. Com tants altres, està vivint la situació provocada per la pandèmia des de la talaia del seu gabinet i ha aprofitat l'oportunitat per posar en joc la immensa documentació que posseeix i que no només abasta dades, estadístiques i saberuts informes, sinó també fets, successos i anècdotes que són consubstancials a qualsevol activitat humana. Aquests últims vímets li han servit per engiponar un llibre titulat "Turisme. Fites, curiositats, anècdotes ".

Amb un text aparentment lleuger i molt entretingut, l'autor tracta però de qüestions res fútils. Recorda, d'una banda, peculiaritats de l'activitat viatgera que han passat als arcans de la història, com la vigència dels bitllets d'avió que permetien no presentar-se a el vol confirmat sense perdre la seva validesa (amb el perill de quedar-se sense plaça en el cas d'arribar massa tard a l'embarcament per la pràctica habitual de l'overbooking per part de les companyies), la possibilitat de fumar a bord de qualsevol mitjà de transport o l'ús de talonaris hotelers. També evoca el canvi molt favorable de l'euro que amb relació al dòlar va haver durant alguns anys i va fer molt atractiu per als europeus viatjar i comprar als EUA. D'altra banda, hi ha hagut innovacions destacades, com la generalització dels bitllets electrònics (Morata, que és home prudent i amb llarga experiència, confessa que el sempre porta imprès el seu bitllet ... per si de cas), així com l'aparició d'un turisme "halal" per 1.800 milions de presumptes viatgers musulmans o l'obertura d'Aràbia Saudita per als que no ho són.

També constata experiències desagradables que tots hem suportat alguna vegada: certs absurds tràmits duaners (el control d'entrada a l'aeroport de Miami és particularment sinistre), la qualitat del menjar dels avions, les deficiències d'alguns establiments hotelers oa les perverses retencions a targeta de crèdit l'import triga una eternitat a reintegrar-se.

Critica iniciatives empresarials desafortunades que va tenir ocasió de conèixer (el portal eoland.com amb el qual es va voler promocionar el territori gironí, els condo-hotels o la pretensió de crear una xarxa d'hotels lligada a la marca Vueling) i adverteix l'ús incorrecte de les estadístiques turístiques, citant els exemples del Marroc, Romania i ... Barcelona!

I, en fi, Pau Morata, que coneix gairebé tothom, es lamenta de dues coses: de no haver pogut conèixer Líbia i de l'imperi dels anomenats «influencers» que, afegeixo pel meu compte, han menjat territori als periodistes especialitzats del sector. Sempre cabia el consol d'assaborir, com l'autor va fer, una bona xocolata en lingots de la marca Trump que es regalava quan el ja gairebé expresident dels EUA va intentar fer fortuna -amb molt poc èxit- en el sector hoteler.