El limbe sanitari dels afectats per les seqüeles del Covid

Cada dia la gent està pendent de la informació que li arriba, per diversos mitjans, sobre el covid, les seves variants, tractaments i defuncions. És normal, les persones no volen morir-se. Però mentre el focus està posat ara en els ciutadans / es que van a rebre-les, s'està deixant de banda altres patologies: operacions quirúrgiques, visites als especialistes i diferents proves estan fent que les llistes d'espera siguin cada vegada més llargues per a desesperació els afectats.

Amén de les patologies de sempre, les seqüeles que deixa el Covid en aquelles persones que han tingut la desgràcia d'haver-ho patit són importants, i en altres no. El problema amb els més afectats són les cures i tractaments. Aquí hi ha un gran buit d'atenció: Els metges afirmen que no saben com tractar el conjunt de malalties que els han quedat. Només els gravíssims són atesos en aquestes unitats, poques, per cert, que ha creat la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya. La resta s'han quedat als llimbs sanitari.

coronavirus @ep

En aquesta situació coneixem diversos casos - són molts més dels que expliquen-- que il·lustren el que està passant. Amb aquests malalts que pateixen cansament, mals de cap, dificultat per respirar --Molta, fins faltar-li el aire-- dolors abdominals i uns quants símptomes més, el metge de capçalera els remet als seus col·legues de medicina interna dels hospitals. Comencen les proves, tres o quatre. Cadascuna d'elles triga com a mínim tres mesos. Quan arriben les últimes, els diuen als afectats que no saben l'origen d'aquests símptomes i no encerten amb els tractaments. Els indiquen que han de fer-se una ressonància, La sol·liciten i en reprogramació els donen la cita per d'aquí a tres mesos i es queden tan tranquils. No importen que protestin: "Això és el que hi ha", els responen als que pateixen en carn pròpia aquests efectes. Mentrestant, els afectats segueixen amb els mateixos dolors, sense força, sense poder respirar i, sobretot, sense poder ser tractats. Un panorama digne d'un govern incompetent que lluita per repartir-se els càrrecs, demanar la independència, i que els importa un rave les persones com s'està comprovant.

Però el despropòsit no acaba aquí, Si un ciutadà / a va un dia laborable a urgències, --en aquest cas va ocórrer a l'hospital de Mar-- perquè té diversos símptomes de l'herència covid i es troba fatal, li recomanen que ha de fer-se una ressonància, però que no se la poden fer per com estan les urgències. Alhora li diuen que és important que se la faci, i que si té una mútua que acudeixin a ella perquè es la faran més ràpid. A la sanitat pública amb això del covid trigaran molt més. Li aconsellen que vagin a l'endemà perquè no són bones les senyals que tenen. Davant d'aquesta situació greu de com està la sanitat, o la gent contracta una assegurança privada, o la deixen morir perquè està tot col·lapsat. És a dir, les persones amb pocs o cap recurs són els que tenen tots els números per morir-se, pel fet de ser pobre.

En aquest punt, em ve a la memòria una frase de Confuci: "Si un ocell et diu boig, has de estar-ho, els ocells no parlen". Així se senten les persones que estan vivint aquest calvari, igual que va succeir en la primera onada, on molta gent va patir en carn pròpia el covid sense ser diagnosticats i, sense ser atesos pels seus metges --el 112 que prenien nota fins a 12 vegades, i mai van tornar les trucades ... Ara s'està en la primera onada dels afectats per les seqüeles covid i la situació és la mateixa: no se'ls atén, no hi ha unitats específiques i els professionals es veuen desbordats .. i els malalts més davant d'un problema de salut que els afecta greument per portar una vida laboral i social el més normal possible. ¿S'han assabentat els governants d'aquest país del que està passant o segueixen amb el mercadeig de càrrecs polítics i de càrrecs de confiança? ¿Però no són primer les persones? És clar que no.