Fuites d'aigües fètides

Miquel Escudero

En una societat democràtica la corrupció s'oculta i es dissimula, no s'exhibeix. Quan és manifesta i descarada, hi ha impunitat, abús i tirania. Caldria preguntar-se quanta corrupció empassem insensibles o indefensos, o bé en quina mesura hi participem, per acció o omissió.


Una de les accepcions de corrompre que recull el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola és "subornar algú amb dons o d'una altra manera". La corrupció es val de mitjans econòmics, però no sempre consisteix en economia. Hi ha una corrupció moral de la qual no es parla prou, però que altera i perjudica greument el desenvolupament de persones i societats; de fet, les trenca. Em refereixo a la mentida, a l'engany, a la duplicitat, a la sistemàtica tergiversació de la realitat. No es reconeixen com a tals quan les efectuen aquells amb qui es fan pinya; només les cometen els altres.


Parlem avui de Ciutadans. No pertànyer a aquest partit, ni a cap altre, em deixa les mans lliures per expressar estrictament la meva opinió. Estem assistint a una programada fugida de càrrecs públics, gestionada ara a cara descoberta ia temps complet pel tipus a qui Rivera va encarregar organitzar Cs en el conjunt espanyol. No obstant això, es nega l'existència d'aquesta tasca destructiva i es dóna a entendre a l'opinió pública que és una cosa natural i espontani, quan és tot el contrari: una descomposició activament promoguda. Des del propi partit es guarda silenci davant d'aquestes miserables accions, per no redoblar el seu efecte nociu ni posar de manifest serioses contradiccions en el si de l'organització. Però algú ha de dir-ho en veu alta.


Arxiu - El president executiu de Martínez-Echevarría & Rivera Advocats i exlíder de Cs, Albert Rivera, intervenen en els esmorzars informatius d'Europa Press Andalusia amb el patrocini de Fundació Unicaja, Atlantic Copper i Laboratoris Vir. en

Albert Rivera @ep


Nascut a Catalunya, la implantació i el creixement del partit a la resta d'Espanya van ser precipitats. Es va seleccionar un nombre notable d'estómacs agraïts al seu senyor cap i llestos per aparèixer a les fotos. Quan es recull d'al·luvió, no és un inconvenient que el personal escollit sigui heterogeni, però sí que sigui superficial, immadur o inadequat.


Aquesta fragilitat original es va fer evident en particular quan els resultats van començar a torçar-se. El cap suprem, qui havia conduït al partit a un insòlit èxit, no va dubtar mai a perdre el patrimoni social abans d'apostar en una insensata partida de pòquer al tot o res. Rivera va dimitir i es va anar a casa. Lluny de semblar admirable la seva decisió, com alguns repeteixen, no em va passar per alt el seu marcat estil narcisista: 'me'n vaig, jo no faig com altres'; un to pretensiós, buit, insuportable. En qualsevol cas, la desconfiança que feia temps ell m'anava produint és ja total. En una recent aparició, a l'ésser preguntat per les fuites de Cs es les va donar d'il·lusori Salomó: va desitjar sort i encert als actuals dirigents, i tot el seu afecte als que s'havien anat ... Més ambigüitat i més picades d'ullet.


Molts qualifiquen a Rivera de fundador de Ciutadans; així mateix ho fa ell. És fals, no el va fundar. Una altra cosa és que el va conduir gairebé al cim, el va configurar a imatge i semblança fins fer-lo el partit riverista i el va deixar hipotecat políticament. D'aquí, la crisi descomunal que pateix Cs, agreujada per inusitades malapteses de la seva nova direcció.


Els dirigents de Cs volen avui rellançar un projecte clar, però no és possible sense desfer-se d'adherències i vicis adquirits en l'etapa prèvia. A sobre, la moció de censura de Múrcia ha desacreditat al partit i ha servit d'excusa als seus rivals per denunciar deslleialtat i propiciar l'abandó del vaixell, ha estat un descomunal error de cató. Els governs de coalició són ambivalents i cal tenir molta atenció en tots els aspectes de la seva gestió. Però si no es compleixen els acords, el primer és anar-se'n i justificar-ho en públic; i, si escau, anar després a una moció de censura; a l'inrevés del que s'ha fet. S'ha comprovat que hi ha professionals de la política i friquis o amateurs d'ella; una diferència abismal. No es pot anar de passerell.


Rivera va desplaçar a Cs cap al centre dreta i el antisanchisme, aquí ubicat està destinat a integrar-se al carrer Gènova. Després del fiasco de Múrcia, el tipus a qui Rivera va encarregar organitzar i controlar Cs va destapar el seu canvi de carrer, ara programa des del seu nou despatx un dosificada escalada d'escenes vergonyoses, amb què produir el major estrip possible. Aquestes fuites orquestrades i interessades són les que aquí anomeno d'aigües fètides. Convé que colin per les clavegueres per curar. No queda una altra que refundar o anar-se'n a casa.


I per rellançar la coherència i la il·lusió caldria tornar a l'esperit fundacional, que va ser abandonat pels jerarques. Cal atendre amb respecte als militants de base, que van ser menyspreats, menystinguts i desactivats. Espera una dura travessia de desert. Per superar-la fan falta dirigents honrats i veraços, convincents i amb carisma, i que no volen càrrecs i prebendes. Serà possible?


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH