Nou Govern a Catalunya, ¿vells costums?

Deia Montesquieu que "la corrupció dels governs comença gairebé sempre per la de les seves normes i principis". Aquest dilluns per fi Catalunya disposa ja d'un govern que presideix el republicà Pere Aragonès, el més jove de tots els presidents que ha tingut la Generalitat de Catalunya fins ara.

Amb la presidència catalana, ERC, partit que va ser fundat l'any 1931, recupera el govern de Catalunya, L'últim president de la formació va ser Tarradellas que, sent al seu dia militant d'aquest partit, a la seva tornada a Catalunya no ho va saber liderar: la seva distància amb els seus líders era més que evident. A l'exili els seus antics companys no li van donar suport-...

Pere Aragonès @ep

El nou president català ho ha tingut - i ho seguirà tenint- molt complicat per arribar a el càrrec. Junts, el partit que fundés Puigdemont i alguns dels seus amics exconvergents, però que ara controla Jordi Sánchez, l'hi ha posat molt cru i seguirà fent-ho, no els càpiga cap dubte. Aragonès ha hagut d'empassar molts gripaus per ser president. La divisió evident dins de Junts no és un posat, és més que una realitat. Elsa Artadi, la qual anava a ser vicepresidenta, va renunciar a la proposta. Rius, l'ideòleg d'exteriors, feia el mateix. Per què? Perquè no volen ser manats per Jordi Sánchez, un "polític" perillós, molt més que Puigdemont, per la seva preparació intel·lectual i per què no se li veu venir, és massa silenciós. No és aigua clara que dirien els antics. És un "polític" fred, calculador i que quan es fa amb alguna cosa, no el deixa anar ni que li donin amb un martell a la mà.

Amb un panorama complicat de governança, que deixa el dubte de si s'acabarà la legislatura, Aragonès comença el seu mandat. Cal donar-li els 100 dies de gràcia, perquè tossut és una estona llarga i igual és capaç d'aconseguir els seus objectius, però permetin-me que tingui més d'un dubte raonable. Deia Octavio Paz que "cap poble creu en el seu govern. Com a màxim, els pobles estan resignats ". Amb aquesta resignació, caldrà esperar els dies de gràcia.

El nou executiu serà paritari, diuen, i es repartiran les carteres a part iguals entre les dues formacions que articularan el Govern. Tot a el 50 per cent, sembla. El que cal saber és si les conselleries de "pes" seran també paritàries. Nou Govern ¿vells costums?

El discurs d'investidura de Pere Aragonès, president que inicia una "nova" etapa, va deixar clar que el tema de l'autodeterminació i la República catalana segueix en el seu full de ruta. Ho fa un dia abans que el Tribunal Suprem té previst tancar els seus informes sobre els polítics presos, que segons indiquen algunes fonts no seran favorables. Sempre queda l'indult de govern, que sembla més a prop, encara que no li posin fàcil els independentistes catalans: aquest estarà condicionat al fet que deixin de banda la confrontació. En pocs dies es veurà com queda resolt l'assumpte. Aquesta situació podria deixar molt tocat al PSOE, això es temen molts dirigents, que ho comenten en privat. Una situació més que complicada per a Pedro Sánchez.