Les cartes de desamor d'Oriol Junqueras i Jordi Sánchez

Amb això de les noves tecnologies, on els tuits, whasapps i altres modalitats, el escriure una carta s'ha convertit en un gest heroic, antiquat i en desús. El 'no va más' és, si a més d'escriure-la, aquesta es plasma en paper, s'introdueix en un sobre, s'escriu el nom de l'interessat, es pega el corresponent segell i finalment es diposita en una bústia de correus esperant que sigui llegida i que a més hi hagi una resposta al que s'exposa. Aquesta cerimònia, al seu dia, resultava emocionant, fins i tot romàntica. Tot això ha anat desapareixent, encara que coneixem a persones que segueixen escrivint cartes a mà, pel plaer de fer-ho. Esperen resposta, és clar. L'escriptor eclèctic guardià i epíleg de la gran cultura centreeuropea i gran observador de segle XX, Elías Canetti, deia que "ningú és més solitari que aquell que mai ha rebut una carta"

En aquests temps, els líders polítics, governants i altres, han agafat la pràctica de posar de "moda" l'escriure cartes a altres adversaris polítics o governamentals. És clar que aquestes no solen ser d'amor, ni de reconeixement, sinó d'advertències, intimidació o amenaces, no precisament vetllades. Es dóna la circumstància que les cartes abans que arribin als seus destinataris, aquests se solen assabentar abans de rebre-pels mitjans de comunicació, que han rebut una còpia per a llançar-la i que tothom se n'assabenti. Si no, no tindria gràcia. És una estratègia política, que té poc de romàntica.

Oriol Junqueras - EP

Aquests dies, el líder d'ERC Oriol Junqueras enviava una carta al Diari Ara ja La Sexta -després tots els mitjans s'han fet ressò de la mateixa- en la qual defensa la negociació amb l'Estat i dóna suport a un referèndum pactat, rebutjant així la unilateralitat o altres vies que no són viables. Tot i que reconeix que els indults no són la millor solució, "alleugen el conflicte".

La carta de l'exvicepresident l'ha escrit dues setmanes després del canvi d'estratègia del president Pedro Sánchez, que advoca per "el diàleg, la convivència en lloc de la venjança i la revenja". La carta va dirigida no a aquests dos mitjans de comunicació, per la qual no rebrà resposta, sinó a la ciutadania per posar-se'l més fàcil al govern i al PSOE per la seva postura que ha estat àmpliament criticada. ¿Es pot considerar una carta de penediment? És una carta pràctica i facilitadora que més d'un dels seus votants no ha entès. És una carta amb destinataris equivocats o no? Per què l'Ara i la Sisena? L'Ara, és el diari independentista pròxim als republicans i la Sisena, diuen que és d'esquerres fins fa poc més pròxima a Unides Podem i ara al govern, i no cal explicar els motius.

"Les cartes són com paquets que contenen sorpreses", afirmava Doménico Ciere Estrada, escriptor mexicà. La carta de Junqueras a qui la vulgui llegir ha significat que Jordi Sánchez, company de presó i soci en el govern de la Generalitat, no li ha fet cap gràcia el contingut de la mateixa i li ha agafat de sorpresa, i això que teòricament es veuen cada dia. Per no ser menys, Jordi Sánchez escrivia l'endemà passat una altra carta amb un sol destinatari, el diari ARA -la sisena no, no és de la seva agrado- de la qual tampoc rebrà resposta, no importa perquè el destinatari era Oriol Junqueras- s'ho podia dir en persona-i l'opinió pública. La carta era contundent contra Junqueras, a què criticava pel seu canvi d'actitud i de pas, amenaça de trencar el govern que acaba de començar a "governar" després de recol·locar tots els càrrecs que podien quedar-se sense feina i salari.

El cas és que dues cartes estan posant de nou en escac a Catalunya, com si fos el tauler del joc de l'Oca.