Tebas la torna a liar, però no sortirà indemne d'aquest embolic

Fer esport sempre és recomanable, diuen. Veure com altres ho fan és un divertiment, un distracció que ajuda a no pensar en el dia a dia. Si hi ha un esport rei, aquest és el futbol, que tantes passions aixeca entre els seus seguidors i alhora rivalitats entre els incondicionals dels diferents equips.

Des de fa ja bastants anys, el futbol ha deixat de ser esport per convertir-se en una "empresa" molt lucrativa no només per als que el practiquen, sinó per als seus dirigents i els diversos entorns que es mouen en aquest àmbit. Hi ha massa interessos ocults i poc transparents que han fet del futbol el seu negoci

El futbol té, a hores d'ara, un impacte econòmic de 15.688.000 d'euros, el que suposa el 1,37% del PIB espanyol. Una xifra gens menyspreable que representa un pastís massa sucós per a determinats personatges que sense donar un cop de peu a la pilota guanyen sous impensables, altres aprofiten els seus càrrecs per fer negocis a les llotges dels estadis.

Aquests dies, La Lliga, que entre altres coses es encarregada de comercialitzar conjuntament els drets audiovisuals dels clubs, està sent notícia per dos motius: un per la marxa de Messi - que se li atribueix a La lliga pels requisits econòmics que han exigit al FC Barcelona-, i dos per l'acord econòmic de 2.700 milions d'euros amb els fons CVC que el president Tebes ha negociat i que el Barça, Reial Madrid, Athletic de Bilbao i l'Oviedo han rebutjat per considerar que hipoteca durant 50 anys el 10% dels seus drets audiovisuals, que són molt superiors als diners que han de rebre.

La resta de clubs ho han acceptat -la crisi econòmica els obliga, sense veure més enllà dels seus nassos-, però el tema no queda així, sinó que s'ha iniciat una dura batalla que va acabar en els tribunals i amb conseqüències res agradables per Tebes, que s'ha cregut l'amo i senyor de la Lliga, quan en realitat és un "treballador" al servei dels clubs - que percep un salari de més de dos milions d'euros a l'any-. Va entrar cobrant fa vuit anys uns tres-cents i escaig mil euros i s'ha anat pujant el sou, sense preocupar-li la crisi, fins a arribar a una xifra que no cobren molts presidents de grans empreses de l'Ibex.

Javier Tebas @ep

Javier Tebas és un personatge molt "espavilat" per les seves coses i la seva família. Diuen que el secret del seu comandament està que té dossier de gairebé tots els importants del futbol i hi ha qui li té por. Serà el Villarejo del futbol? Però en aquesta ocasió s'ha fet fora uns mals enemics als quals s'ha sumat també el president de la Federació Espanyola de Futbol. Tots estan disposats a arribar on calgui per desemmascarar el milionari president Tebes, tot un exemple a estudiar a les escoles de negoci de com fer-se milionari a costa dels equips de futbol als que segueix enganyant amb històries per no dormir, Aquest home ha entès molt bé que el futbol és un negoci, el seu. La tàctica d'aquest geni de les finances el definia molt bé en una frase el president Truman: "Si no pot convèncer-los, els pots confondre". Això és el que fa.

Mentre el món del futbol està més que regirat, ni s'ha vist ni se l'espera al secretari d'Estat d'Esports que ha d'estar de vacances i no ha dit res sobre el que està succeint i que afecta molt directament a l'esport espanyol i a la seva economia . No estaria de més que el Secretari d'Estat d'Esports digués alguna cosa, o millor dit que actuarà per posar ordre en aquest assumpte que no pinta molt bé i que pot acabar com el rosari de l'Aurora. Cal seguir el tema perquè els propers dies, començada ja La Lliga promet i dies immemorials. Els que no han signat l'acord no es quedaran de mans creuades i Tebes pot tenir els mesos comptats si el govern realitza una investigació en els despatxos de la Lliga i d'altres. ¿Ho faran?