El podemita Alberto Rodriguez contracta l'advocat Gonzalo Boye

Se sol dir que la política canvia les persones que s'hi dediquen. Els càrrecs s'empoderen de tal manera i els seus egos els creixen tant que arriben a tapar el Sol de les seves vides i els aparta del veritable objectiu per als que van ser elegits a les urnes: servir la ciutadania. La realitat és que els ciutadans els han de servir. Ja se sap que la política és un joc complex i recargolat que afecta tothom, els agradi o no. No es presta un vot cada quatre anys i aquí s'acaba la funció del ciutadà/ana, sinó que cal exigir-li a la classe política que compleixi el que han promès i demanar-los responsabilitats pels seus actes. Perquè com deia Miguel de Cervantes, “l'honestedat és la millor política”.

La ciutadania, la majoria, té la sensació que els polítics amb càrrecs amb poder –moltes vegades molt mal exercit– gaudeixen d'immunitat que no tenen la resta dels mortals. Són “diferents” i gaudeixen d'uns privilegis que estan vetats per als altres. És el “patrimoni” del qual es creu superior, oblidant-se d'on ve.

Aquests dies està sent notícia el polític Alberto Rodriguez d'Unidas Podemos , que ha hagut de “deixar” el seu escó després de ser sentenciat per fer una puntada de peu a un policia nacional en el transcurs d'una manifestació. Aquest fet li ha valgut una sentència que l'inhabilita durant un temps per exercir càrrecs públics. És a dir, que ha de deixar el seu escó a qui li havia agafat tant de gust. És just?, doncs que cadascú tregui les seves conclusions, El que sí que és clar és que una sentència s'acata i si no s'està d'acord es recorre, perquè les seves senyories no són infal·libles, com qualsevol ésser humà. El que sí que sobra és la sobreactuació i les amenaces contra la presidenta del Congrés, Meritxell Batet , que l'únic que ha fet és complir amb la seva obligació d'executar, prèvia consulta als lletrats del Congrés. El que passa és que s'ha arribat a un punt que determinats polítics, quan les lleis els afavoreixen, estan d'acord, i quan no, posen el crit al cel i carreguen contra tot. Això està passant molt sovint amb els podemites, que se les salten i volen que els seus actes no tinguin conseqüències. Són “la nova casta” que ells tant han criticat. Els intocables de la política representen un exemple clar de servei als seus interessos.

Gonzalo Boye @ep

Alberto Rodriguez que va de persona del “poble”, pobre, honest i solidari, ha triat perquè el defensi a l'advocat de moda Gonzalo Boye i a la seva dona. L'advocat de capçalera de Carles Puigdemont i Quim Torra , també ha defensat l'etarra Josu Ternera i el narcotraficant gallec Sito Miñano , entre d'altres. Boye va estar a la presó per col·laborar amb ETA al segrest de Mariano Revilla , un advocat controvertit per a un exdiputat especial. La pregunta és: Per què ha triat Boye per defensar-lo? I per descomptat, qui paga els honoraris d'aquest lletrat i els de la seva dona? Perquè les seves minutes, econòmiques, no ho són. Ja se sap que els advocats han de defensar fins i tot assassins, però un diputat que parla d'ètica i valors no contracta un advocat com Boye, amb tot el meu respecte, que la veritat és que no en té. La fi no justifica els mitjans i tot no val, senyor Rodriguez, al final sempre és el mateix: “Una cosa és el que es diu i una altra el que es fa”. Doncs els que venien a carregar-se a la casta una vegada més hi han sucumbit. Perquè com deia Leo Tolstoy: “Qualsevol cosa és millor que la mentida i l'engany”.