Sense Déu, però amb CCTV

“When are you gonna realis nothing can be controlled? We live in chaos. It's the central issue in everyone's life… And you know what it is they're trying to control, each and every one of 'em?...Fear... They're trying (just) to control their fear…”. [Quan entendras que res no es pot controlar? Aquest és l'assumpte central de la vida de la gent… I saps què intenten controlar, tots i cadascun d' ells?...La por… Només intenten controlar la seva por…”]

(Grand Canyon, Lawrence Kasdan, 1991)

Segons el CIS (Centre d'Investigacions Sociològiques), el maig del 2021 hi havia un 16,2% d'ateus, un 10,5% de no creients i un 10,8% d'agnòstics; és a dir, més de 20 punts per sobre del 3,5% d'ateus i 10,2% de no creients de la primera enquesta comparable del setembre del 1998.

Reconeixement facial -@Pixabay

Desapareix Déu…? Certament els que no ens treuen l'ull són les càmeres de CCTV ( Circuit Tancat de Televisió ). Cada cop estem sent més observats públicament. Control, control, control… Londres ja ha esdevingut la mega ciutat d'occident on més càmeres fiscalitzen els moviments de la gent, inclosos el seu reconeixement facial.

No sembla casual que al país del genial George Orwell (combatent contra el feixisme franquista durant la nostra espantosa Guerra Civil) sigui la ciutat més vigilada pel CCTV a Occident (i tercera al món després de dues urbs de la Xina comunista capitalista). Recordeu-vos que en la seva novel·la 1984, el protagonista Winston Smith (ni ell ni ningú) podia apagar la TV. Ara, encara que sigui voluntàriament, el món té la pantalla encesa sempre, sigui els monitors televisius, els de l'ordinador o els del telèfon intel·ligent.

Passa que tot va per la web, encriptat, i que la mida de les càmeres és molt reduïda, cosa que possibilita que “no es vegin”. A Londres es parla que poden estar funcionat unes 700.000. Són molt barates i la web ho permea tot. En paral·lel hi ha un programari específic, automatitzat, que registra una sèrie de paràmetres que alerta sobre possibles delictes en marxa. Però a Londres han saltat les alarmes quan en certs nodes de càmeres, els Bobbys, policia metropolitana londinenca, han parat els transeünts per demanar-los la seva documentació. Això es combina amb la possibilitat del sistema de reconeixement facial (face profiling) dels possibles criminals sospitosos.

I els senyals recollits per les càmeres poden acabar en granges de renderitzat, emmagatzemant mitjançant algoritmes els perfils de les imatges captades dels ciutadans. Penseu que una granja és un grup molt gran de processadors en conjunt amb un altre grup també enorme de dispositius d'emmagatzematge (discos durs magnètics o sòlids) disposats en paral·lels en una ubicació física amb què s'interactua telemàticament. No només els Nous Senyors Feudals Tecnològics (Google, Apple, Facebook o Amazon) i els governs estatals (amb moltes més limitacions si no són 'superpotències') els usen. Inquietant és el “fàcil” de generar ultrafalsos o deepfakes, que impliquen un dilema moral de llarg abast.

Però l'any 1984 va quedar enrere. Vivim el 2021. Bé és recordar-ho als que pretenen retornar a 'velles normalitats' i recobrar uns usos i costums que han canviat irremissiblement. Patètic és observar com es vol tornar a certs usos prepandèmia negant l'evidència del canvi accelerat de les nostres societats.

Ja ens va il·lustrar Salvador Giner, malaguanyat mestre de sociòlegs, sobre la secularització com la tendència desigual però creixent a atribuir a objectes, éssers i fenòmens causes enterament naturals, i a considerar els efectes per elles produïts, també com a naturals, no causats per presumptes forces ultraterrenes o divines. La secularització, en suma, exclou i ignora causes que procedeixin de presumptes forces sobrenaturals o espirituals. Les càmeres CCTV contribueixen a dessacralitzar el nostre món de pors.

I bé és, no es confongui el lector, que utilitzem els mitjans que ens possibilita la tecnologia per lluitar contra les excrescències de la sociodicia que destrueixen el nostre món civilitzatori. Algú pensa que la mentalitat 'eurocentrista' del redactor d'aquestes línies nega altres veritats disfressades de valors religiosos que recorren al terrorisme destructor. Però el mal existeix i cal prioritzar la seguretat per sobre de la “llibertat” d'alguns drets fonamentals, com es podria entendre el relatiu a la privadesa. I s'esquinçaran les vestidures els qui pensen que el meu “jo” és l'únic que compta i que la societat m'ha de protegir de qualsevol ingerència que ho qüestioni. És l'exemple que ens donen els “descerebrats” (perdó per l'excés qualificatiu) dels antivacunes Novax. I és que neguen una realitat que és axiomàtica a la vida de les persones: l'ésser humà és un ésser social. El que em passa a mi està condicionat pel que passa als altres, i jo els condiciono igualment.

Ara a Espanya s'anuncia la derogació i reforma de la denominada Llei Mordassa que va aprovar el PP el 2014 amb els seus únics vots al Congrés dels Diputats. Aquesta llei sancionava "l'ús no autoritzat d'imatges o dades personals o professionals" de policies "que pugui posar en perill la seguretat personal o familiar dels agents, de les instal·lacions protegides o en risc l'èxit d'una operació". Aquesta limitació va ser denunciada per Amnistia Internacional. Un dels assumptes que va generar més polèmica era que la llei considerava infracció greu “l'ús no autoritzat d'imatges o dades personals o professionals d'autoritats o membres de les forces i cossos de seguretat que pugui posar en perill la seguretat personal o familiar dels agents”. Ara "no constituirà infracció la mera presa d'imatges en llocs de trànsit públic i manifestacions, o la seva difusió", diu el nou text proposat, encara que sí que afegeix una prevenció sol·licitada pel Ministeri d'Interior: "No obstant, es considerarà infracció greu l'ús d'imatges o dades personals o professionals d'autoritats o agents de les Forces i els Cossos de Seguretat quan generi un perill cert a la seva seguretat personal o familiar”.

Queden vostès avisats. Ningú no pot reclamar la preservació d'un reducte, per petit que fos, de privadesa. El Gran Germà ho veu i ho sap tot.