La reforma laboral esquerda el bloc d'investidura

Aitor Esteban i Gabriel Rufián xerrant darrere de Pablo Echenique @ep

Aquest dijous s'aprovarà el reial decret de la reforma laboral  què tantes discussions ha mantingut el govern amb els partits polítics per aconseguir els seus vots afirmatius. El bloc d'investidura, els anomenats “socis” prioritaris del govern bipartit - ERC , PNB i EH Bildu - fa dies i aquest dimecres a seu parlamentària van ratificar la seva postura del 'no' a la mateixa, malgrat l'acord a què havia arribat el govern amb els agents socials: sindicats i patronal, que tampoc no ha estat un camí de roses. Més d'un es preguntarà que si s'han posat d'acord sindicats i empresaris, com és possible que, en un tema tan important, no hagin estat capaços de deixar el partidisme als despatxos?

El govern, amb diferents negociadors a tot arreu, ha aconseguit sumar als vots de socialistes i d'Unidas Podemos, els de Ciutadans, PDeCAT, Més País, Compromís, Terol Existeix, UPN, Coalició Canària, Nova Canàries i Partit Regionalista Cántabro . Tots ells han manifestat que ho fan per responsabilitat i sentit d'Estat, encara que hi hagi alguns aspectes del text amb què no hi estan d'acord. Mentre que els partits del no són PP, Vox, PNB, ERC, EH-Bildu, la CUP, Junts, Fòrum Astúries i BNG . Un conglomerat ideològic ben diferent i en alguns casos antagònic que en aquesta ocasió coincideixen en el vot.

La decisió dels "socis" d'investidura: PNB, ERC, EH-Bildu de no votar favorablement la qual alguns qualifiquen la millor proposta des de començament de legislatura, encara que no ho reconeguin públicament, ha obert una bretxa important que pot donar un gir en les relacions entre el govern i els seus socis. L'enuig, la incomoditat o la ràbia continguda s'han deixat veure en algunes intervencions, especialment a la d'Unidas Podemos, que han retreu als republicans la seva postura - traïció?- després de les múltiples converses, reunions i trucades de telefòniques que han fet fins a l'últim moment.

La decisió d'ERC de no canviar el sentit del seu vot li pot costar un disgust a Pere Aragonés si es tenen en compte les paraules Jéssica Albiach,  que el seu partit s'hauria de replantejar el suport al govern català si els republicans persistien en el no.

El que sí que ha quedat palès és que en el bloc del no han coincidit ideologies tan antagòniques com com VOX, ERC, BILDU, PP i els independentistes de JXCat, l'intervinent del qual, Mirian Noguera, com és habitual en les seves intervencions, ha deixat la seva empremta de persona intransigent. Per contra, el fins fa poc temps company, Ferran Bel, del PDeCat, malgrat que no comparteix algunes coses del text, ha explicat el vot afirmatiu, amb un to més amable i amb sentit de responsabilitat. La sorpresa ha estat el vot d'UPN, que segons el president era de responsabilitat i amb sentit d'Estat.

No els explicaré les intervencions de tots els altres grups, però sí que ressaltar que el bloc d'investidura s'ha esquerdat i recompondre'l no serà fàcil. Mentrestant, grups d'ideologies ben distants han deixat aparcades les diferències perquè quan hi ha temes d'Estat tots haurien d'unir-se al consens, encara que sigui una vegada a tota la legislatura, almenys. Deia el periodista Juan Tebas que “ l'evidència es demostra, però no es proclama ”.