Pedro Fernández, un patòleg humanista

Hi ha persones que, amagades en fórmules i microscopis, no reben l'atenció adequada. La seva millor visibilitat ens beneficiaria a tots. En podem aprendre amb gust i profit. El doctor Pedro Luis Fernández Ruiz es troba en aquesta llista de persones. Cap de Servei de Can Ruti i catedràtic d'Anatomia Patològica de la UAB, és autor de més de 150 articles científics de primer ordre, ha estat investigador principal de tretze projectes competitius i coordinador de la Xarxa Nacional de Bancs de Tumors. Nascut a Jaén, d'origen manxec, Pedro Fernández va residir durant dos anys als Estats Units i des de fa trenta viu i treballa a Barcelona; una sort per als barcelonins.

Cèl·lula de càncer de mama /@EP

Home seriós i treballador, destaca per la seva senzillesa en el tracte i pels seus sorprenents i variats coneixements. Són magnífics els seus treballs sobre paleoantropologia, tractaments de mòmies basats en la ciència mèdica, la destresa tecnològica i el saber històric.

Fa poc ha publicat la seva primera novel·la: 'Carcinos. L'assassí silenciós (Esdrúixola). És una obra complexa, atractiva i ben escrita. L'empremta del seu caràcter científic queda palès en explicar, amb un llenguatge assequible i precís, l' origen, el desenvolupament, el diagnòstic i el tractament de diferents càncers (no es tracta d'una malaltia, sinó de centenars). Un aforisme estudiantil diu que “el patòleg ho sap tot, però ja no hi pot fer res” davant la neoplàsia maligna, més que no pas personalitzar i continuar investigant.

En aquesta novel·la històrica i d'intriga, centrada en un lloc proper a les llacunes de Ruidera, Pedro Fernández enfila sis èpoques diferents, en què el càncer i el vi són els protagonistes de fons. Enmig d'una trama amena que sosté l'interès fins al final, el lector es pot divertir i aprendre.

És així mateix un llibre personal on l'autor, fill de metge, aboca emocions i enyorances, les reuneix i les reabsorbeix:

“Va començar a somiar que tenia nou anys i estava de vacances de tornada al poble”. “Llargues migdiades a la foscor i la frescor de la seva enorme casa familiar, en què somiava amb templers i altres croats”. “Aquestes olors el van evocar durant segons, imatges felices de la seva infància al poble”.

El record grat del tacte de la direcció del vell Seat 132 o el de la navalla suïssa. Les hores passades a les golfes familiars i les seves lectures entranyables, com les de: Aventura al castell, d'Enid Blyton; La volta al món en 80 dies , de Julio Verne; L'illa del tresor, de Robert Louis Stevenson; Robinson Crusoe, de Daniel Defoe; El Quixot, amb les il·lustracions de Gustavo Doré; Demián , d'Hermann Hesse; o L'arbre de la ciència , de Pío Baroja.

L'evidència de la implacable transformació dels llocs que van ocupar la infància perduda: “Ja no era l'olor de cabra i fem de mul la primera cosa que donava la benvinguda (…), sinó la pudor del gasoil industrial que els tractors deixaven degotejar sobre la calçada a la seva cansina marxa diària als camps”.

O quan, amb estil azorinià, consigna un dimecres, a les 19.30 hores que: “El sol gairebé s'havia posat darrere de les muntanyes que envoltaven el poble per l'oest i el sud. Una cigonya volava de tornada al niu de la torre de l'església. Alguns tractors començaven a tornar des dels camps amb els seus llums intermitents avisant des de dalt de les cabines”.

Les Etimologies de Sant Isidor són una formidable font de sabers, que Pedro Fernández aprofita al principi dels capítols; citaré aquestes paraules que encapçalen 'L'amistat': “Amic (amicus) es forma per derivació, com si diguéssim animi custos (guardià de l'ànima)”. El doctor Fernández transcendeix l'actualitat, així assenyala d'un personatge que “comprarà el diari, on sens dubte estaria en portada la crisi econòmica, l'última canallada d'alguns soquets terroristes fonamentalistes i els resultats de les eleccions a president de dos grans clubs de futbol, magnífiques glòries de l'estultícia nacional”, com si no hi hagués millors coses que atendre. També es parlarà d'una companyia farmacèutica sense escrúpols per aconseguir un vi que permetés resoldre el problema de l'oxidació per radicals lliures, l'envelliment per falta d'activitat telomerasa i fins i tot combatre el càncer.

El dubte, la por i la rancúnia treuen el cap per aquí, igual que un fantasma i batega una cosa real que es camuflava en llegendes.

Amb aquesta novel·la, el gran científic que n'és l'autor amplia les seves perspectives vitals en narrar i recrear unes existències humanes, ho fa amb estil i amb un art que es tenia vetat pel seu ofici.