Colau, Badia, oposicions: I l'ètica on és?

Feia temps que ho sospitava, ara està confirmat. Hi ha polítics, uns quants, especialment aquells que arriben a la política denunciant com de malament ho fan els partits de sempre, que la corrupció que els envolta. Això els porta a predicar que ells entren en política per regenerar-la, canviar els mals hàbits, obrir les finestres que  entri l'aire que ha de portar el canvi i l'aposta per tot allò públic perquè els “capitalistes” no segueixin omplint-se les butxaques. amb el “suor” del front dels treballadors. Que bonic sona! I quanta gent s'ho ha arribat a creure. Això és la teoria del populisme xosco d'uns quants comediants que han descobert que viure de la política és més lucratiu: uns sous que mai a les seves vides els podrien haver aconseguit a les empreses privades perquè cal treballar, no figurar. La política és concebuda com el  mode de vida, el seu. No  un servei a les persones per millorar les seves vides. No sé qui va dir que “ per saber si algú té ètica, no cal preguntar-li pel seu carnet, sinó pel seu comportament”. L'exemple no és el principal per influir en altres, és l'únic, encara que molts se n'obliden quan comproven que sent bé el canvi d'estatus.

Ada Colau @ep

Els Comuns governen a l'ajuntament de Barcelona, amb els socialistes i gràcies a la generositat de l'exprimer ministre francès i ja exregidor breu, Manuel Valls , amb grup que va decidir que era millor que governessin aquests dos partits que ERC. Així, Ada Colau es va convertir en alcaldessa de la capital de Catalunya. Ella va ser al seu dia la primera portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) que la va portar a convertir-se en una “líder social” gràcies a les seves aparicions freqüents als mitjans de comunicació. Aquesta feina no la va fer de franc, sinó cobrant un sou, com a coordinadora del projecte de l'ONG Observatori de Drets Econòmics Socials i Culturals. El salari era de 1.973 euros mensuals, que pagava l'Ajuntament de Barcelona a l'etapa de Xavier Trías com a alcalde . Tot aquest període mediàtic va ser aprofitat per Colau per arribar a l'alcaldia on es va creure que era la reina del Mambo com hem pogut anar comprovant. Al cap de pocs dies de prendre possessió del seu càrrec van començar les contractacions d'amics, familiars i militants submisos. Passant de la teoria a la pràctica, es va envoltar d'un cor celestial i un quadre de palmers. Enrere van quedar les promeses, el codi ètic i els eslògans de campanya. Així va començar a desmuntar-se l'efecte Colau i la seva falta d'ètica. En aquests tres anys de govern, de la primera dona alcaldessa de Barcelona, ha deixat en evidència que la seva gestió és la pitjor que ha fet cap dels seus antecessors democràtics: enfrontaments amb sectors de la ciutat, la PAH la té contra els comerciants, la guàrdia urbana, i un llarg etc. A més de tenir el trist “honor” de ser la primera edil que menys habitatges socials ha construït, cosa que resulta sorprenent després del seu activisme a “social”.

La Barcelona model de gairebé tot ha donat pas a la Barcelona decadent, bruta i provinciana , sense un projecte de futur. “L'home que promet molt, molt oblida”, deia Thomas Fuller, un predicador britànic, erudit ell, amb gran sentit de l'humor i coneixement de causa. Fuller va viure al segle XVII. Qui ho diria!, veient l'actualitat de la frase.

Ara, quan falten pocs mesos per a les eleccions municipals, i alguns creuen que se'ls pot acabar la feina, ells que tant han defensat el que és públic, no volen deixar-ho. L'exemple més escandalós l'ha protagonitzat el regidor estrella, Eloi Badía , “l'aiguat” que aspira a una plaça fixa de funcionari a l'ajuntament on encara és regidor, un fet que a part d'il·legal no és gaire ètic que diguem. Però els aspirants per part dels comuns de Colau a un lloc fix són números: Vanesa Valiño , parella de Gerardo Pisarello , ara diputat al Congrés i exregidor a l'ajuntament de Barcelona; Enrique Gornés , cap de gabinet de Badia; Marc Rius , cap de gabinet de la tinenta d'alcalde, Janet Sanz ; Roger Clot , assessor de Janet Sanz; Carles Spa , assessor de l'àrea de presidència i Tatania Guerrero , parella d'Eloi Badía. Com es pot comprovar, tot queda en família i pel que fa a les famílies, les seves són les més importants , cosa que demostra que els importa tres cogombres el codi ètic, la llei electoral- als regidors- i com la caritat comença per un mateix, no han dubten a aplicar-s'ho. Alguns afirmen que el que ha fet Badía és legal –inclòs algun mitjà de comunicació molt subvencionat– cosa que és mentida, però a més és que no és ètic. Algú va dir que “l'ètica és més important que les lleis”. Cal recordar que Marx i Engels no van basar la seva defensa del comunisme en valors ètics i morals, sinó que van criticar aquells que ho van fer. Els Comuns beuen d'aquestes fonts ideològiques.

L'alcaldessa Colau passarà a la història també pel gran escàndol que suposen les oposicions dels seus companys, amics i “familiars”, que no li càpiga cap dubte. Resulta sorprenent i incomprensible el silenci –còmplice?– de l'oposició i el soci de govern. Per què serà?