“Quina tropa, collons, quina tropa!”

Carmen P. Flores

No els aplicaré la història del Comte Romanones, les seves aventures, ni la Doctrina que porta el seu nom - per cert, molt vigent encara-, però si faré servir una frase seva molt gràfica que no cal explicar-la “!Que tropa, fotre, que tropa!”. Molts anys després, Don Mariano Rajoy la va tornar a utilitzar simplificant-la a “joder, que tropa! ”. Una de les moltes expressions de l'expresident que han quedat a l'anecdotari polític.



Ja fa massa dies que estem amb el tema d'espionatges a polítics, inclòs el president del Govern i diversos dels seus ministres. Els partits independentistes catalans, bascos, Unidas Podemos i altres havien demanat la creació al Congrés d'una comissió de recerca que no s'ha fet. En canvi, s'ha produït la compareixença de la responsable del Centre Nacional d'Intel·ligència - més conegut per les sigles, CNI- Paz Esteban, a la Comissió de Secrets del Congrés. La seva compareixença va anar a porta tancada i se suposava que l'explicació de la compareixent no havia de sortir de la sala. És més, les senyories van haver de deixar els telèfons mòbils a l'entrada per no gravar la sessió. Deia Sèneca que “si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix”.


Amb totes les precaucions degudes i la responsabilitat que se'ls suposava a les seves senyories presents de guardar el secret del que s'hi parlés, els més ingenus es van creure que això seria així. Cras error, no tenien mòbil, però sí paper i sobretot llengua per només sortir de la sala, un cop acabades les explicacions de la directora del CNI, parlar del que ha passat - els va faltar temps a alguns dels assistents-.


El més xerraire ha estat Gabriel Rufián, que no li han satisfet les explicacions d'Esteban malgrat portar la documentació completa, ordenada a carpetes on s'explicaven una a una les operacions realitzades amb ordres judicials incloses. Això no n'hi va haver prou, volia més. El mateix passava a la representant de JxCat, Miriam Nogueras, que manifestava estar més enfadada, i no és novetat perquè sempre surt amb aquesta cara, era el que se n'esperava, igual que la representant de Bildu. Mentre que el portaveu del PNB, Aitor Esteban, més mesurat, es limitava a declarar que "encara queda molta tela per tallar”. Per part seva Echenique, d'Unidas Podemos i soci de Govern, insistia en la creació de la comissió al Congrés i declarava sortir de la reunió més preocupat de quan va entrar.


Mentrestant, PP, Vox, Ciutadans i socialistes afirmaven que les explicacions donades per Paz Estaban eren incontestables i estaven documentades perfectament. Van quedar satisfets amb les explicacions donades.


Amb la imatge que han donat alguns dels diputats de la Comissió de Secrets, algú pot confiar ja en aquests representants del poble? Els que els han votat i la resta de la ciutadania deuen haver pensat que els que estaven en contra que determinats partits tinguessin representants en aquesta comissió per la seva incontinència verbal, s'han reafirmat en el seu criteri.


Si ells mateixos no fan un exercici de complir, què demanaran a la resta de ciutadans que han de complir les lleis i les seves obligacions? El respecte i la consideració no els donen els càrrecs, ni els títols, sinó els exemples, els bons. Deia Sir Francis Bacon, filòsof, escriptor i polític que va arribar a ser canceller d'Anglaterra, cap al segle XVI, que “és molt difícil fer compatible la política i la moral”. No li faltava raó, encara que hagin passat uns quants segles hi ha coses que no canvien, ni tan sols evolucionen.


Vist el panorama i la manca d'alçada política de moltes de les seves senyories, ens porta a repetir: “Quina tropa, fotre, quina tropa!”.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH