Molt rus a Rússia, molt bona l'ensalada russa

Les comissions solen ser una arma de doble tall sobretot per als que estan implicats i volen aparentar que ells no tenen res a veure, o que volen donar carpetada a la ploma. Hi ha altres casos que solen demanar comissions per a altres, però es neguen a fer-les quan els afecta directament. És l'anomenada llei de l'embut, que defineix molt bé els seus autors.

Mentre partits independentistes, podemetes i els seus companys, els comuns de Colau, no deixen de reclamar una comissió específica al Congrés per aclarir les escoltes del programa Pegasus I no estan disposats a renunciar a la presa que significa desviar l'atenció d'altres temes més importants. Jaime Balmes deia que “l'home empra la hipocresia per enganyar-se a si mateix, potser més que per enganyar-ne d'altres”.

Mentre els atacs més ferotges vénen dels polítics espiats implicats en el “procés”, encapçalats per Carles Puigdemont - que està desfermat, s'ha d'avorrir molt- salta la informació ja coneguda, però més ampliada, i no és una notícia falta, de les relacions de l'independentisme amb el país que té una àmplia democràcia, que és Rússia.

Hi ha informacions que així ho certifiquen, però no només això, sinó que uns dels seus artífexs, Victor Terradellas i exresponsable de Relacions Internacionals de CDC i president de la Fundació Catmon i personatge molt amant de “l'ensalada russa, o potser del caviar”, confirmava en una entrevista a la ràdio del comte que a finals d'octubre del 2017 es van produir dues reunions de Puigdemont amb persones relacionades amb el Kremlin.

A la primera, celebrada a la residència oficial del president català - coneguda com la Casa dels Canonges- van participar el mateix Puigdemont, Terradellas, un suposat general rus i un català amb vincles amb Rússia. En aquesta trobada secreta, però en un edifici oficial, Tarradellas ha explicat en aquesta entrevista que s'hi va parlar de soldats, d'un suposat suport militar a Catalunya en cas d'independència i fins i tot de la presència de milers de soldats russos i molts diners per donar suport la “independència”. Segons l'entrevistat, Puigdemont “va dir que si es volia fer, que es fes. Suposo que encantat, com tots nosaltres”, afirma Terradellas.

El que ha explicat el gran estrateg, diplomàtic i executiu Terradellas, que una d'aquestes reunions, entrevistes i altres malifetes, s'han fet a la seu del Govern català, representant de l'Estat a Catalunya, amb la deslleialtat manifesta, i no ha passat res , ni ningú no s'ha esquinçat les vestidures. Perquè és normal, sense mala idea, un joc de nens.

La pregunta ara és: Per què el Parlament Català, els partits, no ha demanat que es constitueixi una comissió per investigar “la trama russa”? Se'l poden imaginar. Cal recordar que no fa tants dies els partits independentistes al parlament han rebutjat que es constitueixi una comissió que estudiés les escoltes que s'han fet a Catalunya a polítics i periodistes. El corró 'indepe' va rebutjar la petició feta per tots els partits constitucionalistes. Per què no ho van consentir? Senzillament perquè potser allò que puguin aportar les conclusions no els interessa, i més d'un puguin sortir esquitxat.

És del gènere idiota pensar que l'interès de la Rússia democràtica i pacifista de Putin a donar suport a la independència era gratuït i que ho feia per la gran simpatia que li inspiraven els seus dirigents. la Unió Europa. És a dir, ficar un torpede a Espanya, amb repercussió a altres països.

Amb tot el que han fet els cervells pensants de l'independentisme, que segueixin amb el mantra emprant diners públics per a temes partidistes i que segueixin demanant responsabilitats a altres sense que ells expliquin les seves aventures russes, és prendre per idiotes a la ciutadania, és passar-se vint pobles . La transparència que demanen als altres, cal practicar-la amb els mateixos, perquè al final idiotes és cert que n'hi ha uns quants, però tots no.

El gran humorista Eugeni, en un dels seus memorables monòlegs, li preguntava a una persona d'on era, aquest li va respondre que rus, a allò que l'humorista va respondre “Rus, tela marinera, cosa estranya Rússia, cosa curiosa Rússia... molt rus a Rússia, molt bona l'ensalada russa, emocionant la muntanya russa. De quina part de Rússia és “usté”?

- Jo sóc de l'estepa.

- Molt bons els polvorons, molt bons els polvorons”. Doncs això.