Un peó de dictadures

Miquel Escudero

Ens diu alguna cosa el nom Joaquín Bau, ens fa alguna falta saber-ho? En qualsevol cas, podem fer-nos a la idea de com funcionen els temps a la vida, també en la dictadura que ens va encotillar durant 40 anys. En un assaig del llibre Semblanzas Catalanas (Càtedra), Daniel Arasa s'ha aturat a la seva figura ia la de Marcelino Domingo, un altre polític paisà i antagonista seu.

 

9788437644080 semblances catalanes
Editorial Càtedra

 

Natural de Tortosa, Bau va estudiar el batxillerat al col·legi barceloní de La Salle Bonanova. El seu avi patern era xocolater i el seu pare un senzill comerciant d'olis que, amb els anys, va exportar a diversos països, va construir una refineria i va amassar una fortuna. Va néixer el 1897, un any abans del desastre de Cuba, quan es va perdre la Perla del Carib en mans nord-americanes. Sent molt jove es va afiliar a la Comunió Tradicionalista. Amb 28 anys ja era alcalde de Tortosa, i sembla que va ser bo per als seus paisans: responsable i entregat a la seva tasca. Anys després va sortir elegit diputat a Cortes, i ho va ser dues vegades.

 

El 1935, en acabar la llicenciatura en Dret, a la Universitat de València, va ser nomenat president de la Junta Central de Corredors de Comerç d'Espanya. Acabava de morir el seu pare i es va traslladar a viure a Madrid, amb la dona i els fills. Es va instal·lar a Velázquez 89, al tercer pis; al segon, vivia el seu amic José Calvo Sotelo. L'últim dia que el va veure amb vida, abans que el segrestessin a casa seva i l'assassinessin, va ser el 10 de juliol del 1936, hores abans que es desplacés a Benicàssim per passar uns dies. Tots dos polítics conspiraven intensament per al triomf d'un cop d'Estat. Segons Bau, Calvo Sotelo li havia confessat que no veia cap altra solució que avançar-se als plans dels comunistes i marxistes. Només acabar l'enterrament del seu amic, exministre d'Hisenda del general Primo de Rivera, es va dirigir a Portugal per veure el general Sanjurjo, que va morir a l'aire pocs dies després. De desastre en desastre.

 

L'1 d'octubre del 1936, el revoltat general Franco -acabat de nomenar cap de l'Estat i Generalíssim dels Exèrcits- va establir un Govern amb el peculiar títol de Junta Tècnica de l'Estat. I va encarregar a Bau presidir la Comissió d?Indústria, Comerç i Abastos; càrrec equivalent al d'una cartera ministerial i que va exercir durant quinze mesos. En aquest període es va negar validesa als bitllets de la zona republicana, i la pesseta de la zona franquista es va arribar a cotitzar a l'estranger al doble que la pesseta de la zona republicana.

 

Bau va ser cessat sense rebre explicacions i es va dedicar als seus negocis, multiplicant-ne la capital. Va atribuir l'acomiadament a Serrano Suñer, tots dos es professaven una profunda animadversió. Cal comptar que Franco va bescanviar el general republicà Miaja per uns familiars de Bau que va anteposar els del seu cunyat Serrano Suñer.

 

Vint anys després, el 1958, Bau va tornar a la primera fila política per voluntat de Franco, que el va nomenar conseller nacional del Moviment i així va passar a ser, de manera automàtica, procurador a Corts. De sorpresa en sorpresa.

 

En aquells dies es van promulgar els principis del Moviment Nacional com a Llei Fonamental del Regne. El tortosí era partidari de la restauració de la Monarquia, sempre que fos “solidària i continuadora del règim actual”.

 

El 1964, Joaquín Bau va ser nomenat president de la Comissió de Governació de les Corts. I l'any següent ho va ser de la Comissió de Lleis Fonamentals i Presidència del Govern. Immediatament se'l va designar president del Consell d'Estat. Va ocupar aquest càrrec fins a la seva mort, el maig de 1973. Presidir el Consell d'Estat implicava ser membre del Consell del Regne (ell va passar a més a ser vicepresident), una de les funcions del qual era presentar al cabdill victoriós una terna perquè designés els presidents de les Corts, del Tribunal Suprem i del Tribunal de Comptes, entre d'altres òrgans.

 

A les seves memòries, Laureano López Rodó exalçava la recuperació de Joaquín Bau per a l'escena política com un gran encert. I afegia: “estàvem perfectament compenetrats”, “tenia tacte, no feria ningú, tots el respectaven i sabia sortir-se amb la seva”.

 

Dos dies abans de morir amb 76 anys, a causa d'un càncer, Bau va rebre la notícia que Franco “li havia conferit la mercè de Comte de Bau. Es va emocionar. Era l'últim consol que va rebre en vida”, va escriure el monyidor dels Plans de Desenvolupament.

 

A Franco li quedaven dos anys de vida, dos telenotícies. I molt poc després, Espanya seria tornada a si mateixa , en paraules de Julián Marías. Una tasca que a tots ens incumbeix, que sempre s'està fent i mai no està assegurada, com tampoc no ho estan la llibertat, la igualtat i la justícia; entre nosaltres i enlloc.

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH