AL 2015 HAN ESTAT ASSASSINATS 67 PERIODISTES

Hi ha molts temes sobre els quals podria escriure en acabar l'any 2015. Però permeteu-me la llicència, avui, de parlar dels companys de professió que, en l'exercici del seu treball, han perdut la vida per poder informar in situ del que estava succeint en les zones de conflictes, bèl·lics, mafiosos o tots dos.

En aquest any que ha acabat, són 67 els periodistes morts quan exercien el seu treball, d'una llista de 110 professionals de la informació morts en "estranyes" circumstàncies. Les dades han estat proporcionades per Reporters sense Fronteres.

On més periodistes han estat assassinats el 2015 ha estat l'Iraq, amb nou confirmats i de 11 possibles, seguit de Síria (nou de 10). Els dos països pateixen conflictes armats, a més de la presència sinistra de l'organització terrorista Estat Islàmic.

La llista negra segueix amb la mort de tres periodistes per motius laborals, a Filipines. A Hondures hi ha la sospita de set casos més, però no han estat confirmats encara.

Periodistes sense Fronteres explica que dos dels reporters assassinats aquest any eren dones: la francesa Elsa Cayat, en l'atac islamista contra "Charlie Hebdo" el 7 de gener, i la somali Hindia Mohamed, amb un cotxe bomba, per culpa de la milícia islamista de Somàlia Shebab el passat 3 de desembre.

Als morts enumerats cal afegir 54 periodistes segrestats, fet que suposa un augment del 34% respecte a 2014; i 153 empresonats.

Els periodistes ostatges es troben a Síria (26), el Iemen (13), l'Iraq (10) i Líbia (5); i els empresonats a la Xina (23), Egipte (22), l'Iran (18), Turquia (9) i altres 66 repartits per la resta del món.

Mentre això succeeix, hi ha països que miren a una altra banda com si això li eximira de la seva responsabilitat. El dret a la informació que la ciutadania té comporta també el dret a ser protegit, el qual haurien de tenir els periodistes que exposen la seva vida. Molts, però, la perden en pro d'informar del que realment està succeint. Altres companys han estat amenaçats de mort per denunciar els casos de corrupció en els seus països, alguns d'ells anomenats del primer món.

La professió de periodista porta a la motxilla molts riscos, però això no impedeix a la majoria de professionals jugar-se la vida i el seu prestigi en llaures a una informació veraç i de primera mà.

Per això, avui, he volgut escriure aquestes línies perquè ningú s'oblidi d'aquestes persones, en molts casos grans desconegudes que ja no estan entre nosaltres perquè una banda d'assassins i enemics de la llibertat s'han pres la justícia pel seu compte

Per això, avui, he volgut parlar d'ells, d'aquests companys valents que han estimat tant el seu ofici, que ni les guerres, les amenaces, el segrest i la mort han pogut amb la seva vocació d'informar.

Com deia García Márquez "ser periodista és tenir el privilegi de canviar alguna cosa tots els dies".