Junqueras defensa l'indefensable sense arguments

Carmen P .Flores

És cert, en molts casos, el poder es puja al capdavant del que l'ostenta. En política, el poder dura el que el càrrec, que no és per a tota la vida, per molt que alguns s'ho creguin. I ja ho deia el professor i polític Tierno Galván: "El poder és com un explosiu: o es maneja amb cura, o esclata".


Junqueras, ara conseller d'Economia, vicepresidentey no sé quantes coses més, és un polític amb escassa experiència i se li nota. En moltes ocasions, intenta donar "classes" als periodistes que s'acosten per comentar les notícies del dia i sempre intenta tenir "arguments" per a totes les preguntes.


En aquesta ocasió, la bomba del dia era ni més ni menys que el vot de la CUP a favor que s'admetés a tràmit la proposició de llei del PSC que instava al govern de Puigdemont a recuperar la titularitat d'Aigües Ter Llobregat. El polític intentava justificar, com a millor podia, el vot de la CUP contrari al del JxSí. Els companys periodistes li anaven preguntat per què havien d'esperar una altra sentència per treure-li la concessió a ACCIONA, al que, l'ara titular d'Economia contestava que el govern no tenen diners per indemnitzar ACCIONA i que quan surti la sentència ja que no haurien de pagar res 'ho tenen clar que serà així!


Veient les voltes que estava donant i quan va dir Junqueras que tot estava sent molt transparent, jo li vaig respondre que de transparent res, perquè ja s'havien produït diverses sentències i que fins a l'Oficina Antifrau havia assenyalat que els comptes d'ATLL no estaven clares, que ja tenien arguments suficients per retirar-li la concessió a cost zero ... però, per què no ho fan? Al que em va contestar que calia esperar a la sentència perquè el tema "és com explicar un conte als nens, es comença pel principi i es van seguint els capítols fins al final". No m'ho podia creure, la meva resposta va ser: "això no és un conte i nosaltres no som nens, sinó periodistes". Es va enfadar el conseller i em va dir: "no tens sentiments si em dius que jo no vull als nens". "Jo no li he dit això", -li vaig manifestar- "jo tinc sentiment i a més, l'experiència suficient perquè no em conti un conte que no em crec, Sr Junqueras".


Al moment li vaig preguntar: per a què serveix l'Oficina Antifrau? La seva resposta, nerviosa va ser: em vol dir què és el que em pregunta?. Vaig tornar a interrogar-lo: per a què serveix l'Oficina Antifrau? "Per al que serveix", va respondre. "Sí conseller, però si vostès no fan cas només serveix per fer informes inútils?", vaig replicar. La seva resposta va ser desconcertant: "doncs això, serveix per al que serveix, per fer informes..." i va donar per acabada la seva xerrada amb els que estàvem allà presents, alguns dels quals no entenien res del que estava succeint.


No acceptar les preguntes argumentades, intentar fer passar per ximples o servils als periodistes no és propi d'un demòcrata. Cal tenir més enteresa i buscar arguments "contundents" i que s'aguantin.


No és el mateix estar a l'oposició que governant, i més quan els companys de viatge no són del gust d'un. Deia l'escriptor i periodista nord-americà John Katzenbach: "La gent sense imaginació i sense idees omple el seu cap amb programes i procediments. La gent amb caràcter sap quan prescindir dels procediments ".


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH