Les dues flocadures que queden soltes: l'hegemonia de l'esquerra i la qüestió nacional

Armando Fernández Steinko

Podem està a prop de trencar el bloqueig neoliberal que embussa a la societat espanyola. Prenent la marrada del discurs de la casta i difuminant el front esquerra-dreta, ha aconseguit embolicar per darrere a l'hegemonia dels grans poders que se sentien còmodes amb els vells, coneguts i previsibles rivals que tenien davant. És una maniobra de la qual es van adonar tard aquests poders -també la pròpia esquerra- que possiblement faci escola en altres països.


Sense ella no hauria estat possible sobrepassar el 20% dels vots i aspirar a acostar-se al 25% per erosionar els eixos del poder neoliberal que amenaça amb destruir totes les conquestes de la segona postguerra mundial en els països occidentals. Podem porta una psicologia de maquinària greixada per prendre el poder forjada amb sabers acumulats al llarg de dues generacions d'ensenyament superior que un sistema empresarial autocràtic i poc innovador no necessita per construir el seu capitalisme lleig. Ara aquests sabers s'han canalitzat cap a la transformació social: fa temps que venim comentant el potencial de revulsió que conté aquesta bretxa entre qualificacions i ocupacions que ve augmentant des de 1990 i que va esclatar políticament en 2010 (1). Hi ha dos serrells que Podem necessita rematar per aconseguir el seu objectiu: (a) acabar de superar el PSOE en vots i hegemonia dins de l'esquerra i (b) elaborar una estratègia pròpia per abordar la qüestió nacional.


(a) El diagnòstic era que el PSOE anava a seguir el camí de la caiguda del PASOK grec i que una marea suficient de vot progressista anava a acudir de forma espontània cap Podem. Això només ha succeït en part. Hauria estat necessària una estratègia més elaborada, menys confiada en l'automatisme de la caiguda recolzada en una sociologia política fina per explorar la complexitat del vot socialista. El problema del primer serrell és el dels municipis petits i les seves zones d'influència periurbana on el vot progressista segueix compactat al voltant del PSOE. Es deu, per una banda, a l'actitud reticent d'aquest electorat a experiments discursius com els de Podem que entren millor a les ciutats grans i els professionals urbans. De l'altra, es deu a la importància de l'element identitari en la cultura política de molts votants del PSOE, culturaque segueix unida als conflictes i les representacions polítiques del segle XX i que inclou el fordisme, l'Edat d'Or de la socialdemocràcia europea.


Per rematar el primer serrell Podem ha de explorar seriosament el vot socialista a les seves zones blanques i prendre nota de la federació Alternativa Socialista (http://cli-as.org) en la qual s'estan reagrupant els socialistes disconformes que reuneixen justament aquest perfil. Els seus membres conserven contactes personals amb militants que encara estan en el Partit i tenen una cultura "made in segle XX" que comunica de forma natural amb els votants del PSOE. Per ara Podem ha tocat sostre en el seu creixement a costa del PSOE i intenta compensar-ho atraient el vot nacionalista d'esquerres. Però el petó amb Domènech s'inscriu en el desbloqueig del segon serrell (veure a baix) que no en el del primer que són precisament les zones blanques. Els socialistes que s'estan agrupant en Alternativa Socialista porten una cultura identitària similar a dels seus antics companys, són de conviccions anti-neoliberals i s'incorporarien a una esquerra mosaic amb aquest i altres partits seguint l'exemple reeixit de les municipals. Esquerra Unida va fracassar en les europees per no prendre-se'ls seriosament, la qual cosa va acabar en l'eclosió de Podem a costa del PSOE i de la pròpia IU. S'avancin o no les eleccions no hauria de cometre el mateix error: no només cal tenir en compte a AS sinó que, a més, és essencial donar-li tota la visibilitat possible.


Intentar reunir més vot socialista cooptant cares mediàtiques no sembla suficient. La cultura política del país ha canviat i les cares es desgasten ara tan ràpid com es construeixen. A hores d'ara, els professionals urbans que no combreguen amb el PSOE ja li han retirat el seu suport i si alguns, convençuts per Pedro Sánchez, tornen a ell en una propera contesa electoral no deixaran de fer-ho perquè alguna cara coneguda es passi a aquestes altures a Podem. En definitiva, les escaramusses que es juguin fora de les zones blanques no són suficients per rematar aquest primer serrell: cal anar per feina.


(2) El segon serrell que necessiten rematar les forces anti-neoliberals liderades per Podem està relacionat amb l'agenda nacional. Cap projecte de canvi anti-neoliberal prosperarà si no aconsegueix estructurar la dialèctica entre qüestió social i qüestió nacional amb un guió propi: l'automatisme independència-emancipació social és una ficció política en un país capitalista desenvolupat a principis del segle XXI ja que les dinàmiques neoliberals de fons empenyen en sentit contrari, cap a la fagocitació de la segona per part de la qüestió nacional: el recent episodi del vot de les CUP a Catalunya és només un exemple més .


Podem, amb una picada d'ullet posat en la seva expansió política a Catalunya, Euskadi i Galícia, ha posat en el seu programa el tema del "dret a decidir". Està bé, però aquest guió només s'inserirà en un projecte anti-neoliberal si s'incorpora a un full de ruta pròpia i federal traient-lo de forma explícita de la independentista. Si Podem no ho fa li passarà com al PSC, a Iniciativa per Catalunya ia Esquerra-Unida i Alternativa que van quedar trossejades en dues ànimes i van acabar succionades per la dinàmica nacional. Una agenda pròpia en aquest assumpte es resumeix en deixar de plantejar aquest dret de forma intransitiva - "decidir" en abstracte- per fer-ho de forma transitiva: que la ciutadania "decideixi" una cosa concreta: l'opció federal que es proposa.


L'èxit de les candidatures plurals de Podem a Catalunya, el País Valencià, Euskadi, Navarra i Galícia, en part a costa del vot independentista, obre una oportunitat única per vincular el "el dret a decidir" a la construcció d'un nou país d' països, d'una nova nació heterodoxa de nacions heterodoxes elles mateixes deixant enrere els blocs identitaris de l'actualitat i la vocació territorialment competitiu que li són propis en l'actual tessitura neoliberal. Ha d'incloure la construcció d'una identitat NOVA basada en els valors de la solidaritat no només cap a dins de les nacions, sinó també entre territoris i nacions; ha de passar per la preservació d'identitats diverses i la construcció d'una nova i compartida banyada en un mar multilingüe que abasti tot l'Estat. Està per veure si ha de ser necessàriament republicana -probablement sí- però el que és segur és que haurà de deixar enrere qualsevol connexió amb el (post) franquisme, amb la idea d'Espanya Única i incorporar a sectors molt amplis de la societat a tots dos i banda de l'Ebre i del Duero ( http://asteinko.blogspot.com.es/2014/02/multilinguismo-y-recomposicion.html ).


Fer servir el segon serrell a les actuals circumstàncies exigeix d'una meticulositat superior. No va ser una bona idea transformar el "dret a decidir" en línia vermella abans de la negociació coneixent les preferències del PSOE pel centre polític i la dependència de Pedro Sánchez dels barons amb conviccions felipistes . Tal com es va formular allò s'assemblava massa a l'agenda intransitiva dels independentistes i era previsible que el problema, formulat així, li llançaria a Podem als braços del centredreta. En realitat són els independentistes els que juguen un doble joc amb meticulositat superior ja que han modelat l'expressió "dret a decidir" al gust intransitiu dels demòcrates-en-general tot i que, en realitat, l'expressió té per a ells un contingut transitiu molt clar ja que la seva opció és la de la independència, hi hagi o no majories suficients per aconseguir-ho. Cal posar fi a aquest doble joc i posar sobre de la taula el "dret a decidir" no en abstracte sinó després de consensuar una opció federal amb capacitat de reunir el suport majoritari, opció entre la qual els ciutadans han de tenir el dret a dir no només enfront del que tenim ara versus independència, que és el que volen els independentistes. En el cas que Pedro Sánchez canviés a Ciutadans per Podem com a soci, però també en el cas que s'avancessin les eleccions, caldria treballar a tota velocitat per elaborar un full de ruta propi en el tema nacional. Una segona operació de embolcall podria aclarir el camí cap al desbloqueig que necessita aquest país de països.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH