"En aquest poble no hi cabem tots dos, foraster"

Els EUA envien 250 soldats a Síria --el qual constitueix sense cap dubte una agressió militar, forces armades imperialistes en un país soberano-- per ajudar, diuen, als kurds en la seva lluita contra el ISIS.

Primer, els kurds recordaran que a la 1º Guerra Mundial l'antecessor dels EUA en el domini del món, la Gran Bretanya, els va prometre un estat propi si els ajudaven en la guerra contra l'imperi otomà ... Estem a gairebé 100 anys de aquesta promesa, i els kurds segueixen lluitant per aquest estat, ara contra la Turquia que té tractes preferencials amb la UE (i per tant amb Gran Bretanya).

Per tant, sona a "promesa" britànica això que els 250 soldats ianquis aniran a donar suport als kurds. Llavors a què van, a quina Obama envia soldats a Síria ... Contra el règim d'Al-Assad, ja que crec que també és dubtós; Al-Assad sempre va ser una garantia de que l'ordre al Pròxim Orient es mantenia ... Només el terratrèmol de les revolucions àrabs va moure les cadires de tots els dirigents que com al-Assad, com Gaddafi, com Mubarak, com Ben Ali, com el règim marroquí o com el jordà, vivien plàcidament amb els seus acords amb Israel i els EUA, i la UE / Itàlia en el cas de Gaddafi.

Potser ara ja no els serveixi, com els va servir en el passat; però és clar que l'enfonsament de Síria seria el desastre per l'imperialisme. A veure si ho entenem, el capitalisme odia la guerra, no la vol excepte per imposar als pobles la "pax romana"; perquè el capitalisme viu de fer negocis, d'explotar a la classe obrera i per això li cal pau i classe obrera ... I avui a Síria hi ha de tot menys pau i classe obrera. La Guerra, per al capitalisme, és l'últim dels remeis. Una altra cosa és la guerra de classes.

Llavors, a què van els 250 soldats: només s'entén per un motiu. La intervenció russa a Síria ha demostrat al món que al món hi ha dos Sheriffs, amb capacitat militar per imposar una sortida d'acord als seus interessos.

Fins a la intervenció russa a Síria, tots els governants del món s'encomanaven al poder militar ianqui, i després d'aquest poder es subordinaven a ell (per això volen les guerres capitalistes, per imposar la seva pau, Lenin va dir: el poder està a la punta del fusell, i fora del poder tot és il·lusió, i els capitalistes, siguin d'on siguin, en això són molt "leninistes").

La intervenció russa ha demostrat que no cal esperar als EUA per imposar una sortida a un conflicte, que al món hi ha un altre xèrif, que, a més, compta amb l'aval de la seva "cosí de Zumosol" particular, Xina.

I com diuen els films de sèrie B ianquis, "en aquest poble no hi cabem tots dos, foraster".

Aquest i no un altre és el motiu que Obama hagi enviat 250 soldats a Síria: dir-li al món que els seus gendarmes segueixen sent ells, que els altres són nouvinguts.