Un judici que mai es va haver de produir

El judici de Rita Maestre ens torna a posar sobre la taula una de les tantes qüestions de la incapacitat de les burgesies espanyoles (la "castissa", la basca, la catalana i la gallega, a més dels terratinents andalusos) per culminar la separació església estat, com si van fer altres països on hi va haver revolució burgesa.

La separació religió-estat, que tanta tinta fa córrer per justificar la guerra contra el terrorisme gihadista, és una tasca pendent a l'estat espanyol, com ho demostra aquest judici; com ho demostra el Concordat, com ho demostra l'exempció de pagaments d'impostos dels béns de l'església, com ho demostra la llei Wert, gràcies a la qual es pot ensenyar al mateix nivell de rigor educatiu que el món no tenen més de 5000 anys (la Bíblia) i el Big Bang (la ciència), com ho demostra que no s'hagi jutjat a cap eclesiàstic (excepte una monja de segona categoria) per la seva col·laboració amb la dictadura i la desaparició de 50 mil nens sota el franquisme.

Que les universitats paguin a l'església per tenir capelles, ja és el súmmum; que als hospitals públics hagi capelles cristianes i capellans, mentre retallen i privatitzen, ja és criminal, doncs juguen amb la vida, hi ha capellans que no curen, mentre falta personal sanitari.

Davant d'això, i a partir que el judici de Rita Maestre mai es va haver de produir, i només cal el sobreseïment immediat, no crec que la resposta sigui la de demanar perdó a l'Església; en tot cas caldria exigir-li a aquesta que demani perdó per tots els seus crims, amb la Inquisició al capdavant.

A més, m'agradaria conèixer l'opinió de les desenes de dones que van acompanyar a Rita en aquest acció; si elles estan per demanar perdó per una acció de justa lluita per alguna cosa que, com vaig dir, hauria aquesta superat des de fa segles: la separació absoluta de l'església / religió i l'estat.

La religió, i l'església que la representi, sigui la que sigui, és un assumpte absolutament individual, o caldrà recordar-los als nostres "demòcrates" que tant lloen als EUA la 1a esmena de la seva constitució:

"El Congrés no podrà fer cap llei respecte a l'establiment de la religió, ni prohibint la lliure pràctica de la mateixa, ni limitant la llibertat d'expressió, ni de premsa, ni el dret a l'assemblea pacífica de les persones, ni de sol·licitar al govern una compensació de greuges".

L'Estat Espanyol porta, pel que fa a drets polítics, 200 anys de retard, i així ens va.