Plantada del govern, aquí no passa res

Els mitjans espanyols, caracteritzats per la mateixa premsa internacional com els menys independents d'Europa, tenen una gran capacitat per desviar el focus de l'atenció.

Mentre ens tenen entretinguts amb la versió superficial de la crisi de Podem, que si Errejón s'enfada, que si Iglesias la fa grossa marró, sense donar-nos en cap moment les claus polítiques de la seva crisi (que existeixen, srs. Periodistes i tertulians, que no són manies personals); han corregut un atapeït vel davant la veritable crisi política de la setmana: la plantada del govern al parlament, per no haver de donar explicacions per la signatura de l'acord genocida de la UE amb Turquia, per deportar milers de refugiats sirians, afganesos, iraquians .

La crisi de Podem és una crisi d'identitat lògica en la seva pròpia construcció com socialdemocràcia, d'una organització que es va vendre, i vendre, com la "eina" del canvi, i ara és, com a molt, una frontissa per a un govern del PSOE.

Però la plantada del govern no és una crisi d'identitat, és una crisi entre dues de les tres suposades principals institucions d'una democràcia burgesa (la tercera és el poder judicial, que acaba de condemnar a Rita Maestre per lluitar contra els privilegis de l'Església ). És una altra expressió més de la crisi que travessa el règim del 78. El poder executiu es nega a donar explicacions de la seva política a la institució que, segons ens diuen els constitucionalistes burgesos, és l'expressió de la sobirania del poble, el Parlament. I aquí no passa res.

Si realment el Parlament fos una veritable institució democràtica, que representés la sobirania del poble, ara mateix estava nomenant un nou govern amb una sola tasca: convocar una assemblea constituent q ue donés resposta a les necessitats socials, entre d'altres, el rebuig rotund a l'genocida acord de la UE.

Una cosa així va ser el que va fer el Parlament anglès, quan al segle XVII el rei Carles I el menyspreu donant origen a la revolució anglesa de Cronwell, al fet que fos deposat i executat. Una cosa així va provocar que el Tercer Estat francès (el Parlament), en 1789, es tanqués en el Joc de la Pilota fins que França no tingués una Constitució, d'aquesta Convenció va sortir la Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà.

Però ja no estem en aquesta època en la qual la burgesia, a través de les seves institucions democràtiques, i recolzant-se en les legitimes aspiracions camperoles i populars, buscava enderrocar el poder de l'aristocràcia. Ara estem en l'època en la qual la burgesia governa a través dels governs i institucions no electes (reis, Consells Europeus, troiques), mentre tothom menysprea com li dóna la gana a les electes: a Grècia Parlament va trair directament el NO a l'austeritat expressada majoritàriament en un referèndum.

Un Parlament actual no és ni l'ombra del Parlament anglès que es va aixecar contra el rei, ni del Tercer Estat francès, que va elaborar la constitució més avançada d'aquell moment.

Per això, és il·lusori pensar si més no que el Parlament espanyol, menyspreat pel govern, utilitzat com a refugi de corruptes i submís a la voluntat d'un cap de l'estat que ningú ha votat, aneu a tenir la menor dignitat davant la plantada del govern.

Perquè l'única dignitat possible seriosa aquesta, deposar per llei al govern, deposar la rei que és còmplice d'aquest plantada als representants electes del poble, i convocar eleccions a una assemblea constituent que trenqui amb aquest règim antidemocràtic i corrupte.

La població treballadora que va expressar i expressa el seu rebuig a aquest acord genocida, té manifestar el seu rebuig a aquest règim; no pot ser espectadora passiva d'un robatori més d'aquest govern: roben diners, roben llibertats i ara, fins i tot, roben l'haver de donar explicacions publiques per les seves polítiques en una deriva autoritària que si no l'aturem, pot acabar amb la resistència popular.