divendres, 18 de octubre de 2019

Esmorzar a San Remo

Rubén Olveira

Ben entrat el matí, vam decidir seure a esmorzar en una terrassa, davant del Casino de San Remo. Mentre tastàvem un ristretto -aquest cafè exprés curt i fort- vam veure a una senyora setentona, de cos un poc entrat en quilos, que anava i venia enfront de la nostra taula. Com en la mateixa quedava una cadira sense ocupar, després de demanar-nos permís, es va asseure en ella. Cridava l'atenció per què anava prou ben arreglada i la quantitat de joies que lluïa: atractius collarets, brillants polseres i una quantitat de fermalls que completaven l'ostentosa col·lecció. Un barret a la moda i la seva vestimenta fina suggerien una existència sense traves econòmiques.


Tot d'una, l'elegant dona va començar a explicar-nos que s'havia deixat el moneder a casa, i que no portava a sobre ni un trist cèntim. Que havia sortit de la seva llar sense reparar molt en el que portava, preocupada pel comportament del seu marit, client habitual de la casa de joc que estava davant nostre. Repetia, una i altra vegada, amb un gest trist ple de resignació, que el seu marit jugava i jugava sense parar. Després ens va dir que tenia moltes ganes de prendre un cafè, i ens va pregar que la invitéssim, cosa que vam fer immediatament i sense dubtar.


Mentre la senyora el degustava lentament, ens acomiadem d'ella, i tal com ho havíem planejat la nit anterior, vam iniciar la visita a aquesta ciutat de la costa occidental de la Ligúria. A la tarda, teníem pensat anar al teatre Ariston, sala on se celebra, des de l'any 1951, el famós Festival de la Cançó de San Remo. En aquest local ens esperava l'actuació de l'Orquestra Italiana de Renzo Arbore, famosa a tot arreu on habita gent procedent d'aquest país.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH