Vodka i Pepsi-Cola

Estació de tren de Lowicz, Polònia

Acabàvem de visitar Lowicz, bella població fundada al segle XII, a uns vuitanta quilòmetres de Varsòvia, i que, en els seus bons temps, va ser seu de l'arquebisbat de més alt rang de Polònia. Com estàvem a l'hivern, s'havia fet de nit tot just passades les quatre de la tarda, hora en què ens acostem al baixador dels trens. Ens col·loquem a l'andana del costat d'unes vies que vam suposar que eren les que portaven a Varsòvia. Encara que ens assaltava el dubte de si estàvem en el cert, no hi havia ningú a qui consultar ni dins ni fora de la vetusta oficina. Atordits davant de tanta soledat, tampoc vam ser capaços de descobrir cartells que ho assenyalaren.

Tot i estar envoltats d'una humida i densa foscor, percebem 3 siluetes amb forma humana que se'ns anaven acostant trontollants. He de confessar que vaig sentir por davant d'aquella aparició enmig de tan profund aïllament. Quan van estar al nostre abast, vam descobrir que es tractava de dues trenta anys i un noi d'edat similar. El conjunt feia una forta olor d'alcohol. Llavors, tot i que vam haver de vèncer els nostres temors, ens vam atrevir a preguntar-los si la via en la qual ens havíem situat era la que anava a Varsòvia. En un anglès d'estar per casa, ajudats de certa mímica, ens van assegurar que aquella era la correcta.

Tot seguit, com la meva companya estava fumant, li van pregar que els donés algun cigarret. Ella va accedir sense demora. En l'instant en què el jove va començar a assaborir el fum del tabac, va treure una ampolla de vodka d'un dels butxaques del seu abric. Alhora, una de les joves va extreure d'una bossa un envàs gran de Pepsi. Van començar a passar-se les ampolles dels uns als altres, bevent directament de tots dos recipients. Immediatament, el jove ens va apropar el vodka i ens va convidar a beure, mentre una de les noies ens oferia un glop de cua, qüestions a la qual no vam poder negar-nos, a causa de la insistència del trio.

A aquesta altura dels fets, entre glops i glops, els cigarrets es van esgotar. Llavors, els nois, com per compensar per haver acabat amb el nostre tabac, ens van regalar una ampolla de vodka que guardaven sota alguna de les seves vestimentes. En aquest instant, el tren cap a Varsòvia va fer la seva aparició. Ens vam acomiadar amistosament d'ells i vam pujar a un d'aquells mal il·luminats vagons.

En poc més d'una hora, arribàvem a aquesta capital del Vístula. Al matí següent, l'obsequiem a una de les cambreres de l'hotel amb l'ampolla de vodka. La senyora es va mostrar molt contenta amb tan reconfortant present que segurament li serviria per suportar millor el fred hivern de Polònia.