Rufián, miserable i 'iscaritonto'

Sempre hi ha gent disposada a que en la seva vida hagi almenys un minut de glòria, encara que el cost que hagi de pagar sigui molt alt, com el de passar a la història per determinades declaracions. "He tingut gran èxit, sent un total idiota." Algú deia aquesta frase. Això és el que li ha passat al impresentable de Gabriel Rufián d'ERC al congrés dels Diputats, en el seu "brillant" intervenció en la sessió d'investidura de Mariano Rajoy.

Molta gent ha sentit vergonya aliena escoltant el discurs del nazi Rufián --apellido que li ve com anell al dedo-- no només no tenen altura política, sinó que la seva intervenció ha estat com la d'un xulo piscines, dirigida a qui no tocava, sense preparació, sense coneixements de política, senzillament un discurs impropi del partit al que presenta, amb una llarga història, com és ERC. Encara que també cal puntualitzar que en els últims anys, el nivell dels seus polítics deixa molt a desitjar.

Dos portaveus tenen els republicans al parlament espanyol: Rufián i Tardà, a quin d'ells més irresponsables, que donen una imatge penosa i irreal de la societat catalana.

El portavozadjunto Rufián ha aprofitat la seva intervenció a la tribuna d'oradors no per parlar del candidat Rajoy, sinó per insultar, vilipendiar el PSOE - un partit que ha lluitat contra la dictadura, que li ha costat moltes morts entre les seves files i votants per defensar la llibertat, la democràcia-perquè el propi Rufián pogués tenir l'oportunitat de dir les barbaritats que ha dit.

Aquesta  falta de respecte són les d'un provocador imbècil que no es poden permetre. El Congrés no és el bar del barri, i les seves paraules ofensives guarden un odi que només pot portar a la divisió entre la gent. Personajillos com aquests no poden ocupar un lloc a l'hemicicle. La tribuna del Congrés no ha de ser utilitzada perquè actors frustrats siguin protagonistes i deixin en un mal lloc a la institució a la qual hauria de tenir més respecte del que tenen ja que no és un plató de televisió.

El PSOE ha anteposat els interessos del país als del seu propi partit, ho ha fet pensant que aquest país no pot seguir paralitzat, ni es pot permetre unes terceres eleccions. Malgrat no estar d'acord amb Rajoy i el PP, ha sacrificat les seves idees i s'ha abstingut perquè es pugui constituir un nou govern que comenci a prendre decisions, però això no vol dir que li doni carta blanca, no serà així.

El cost que per al PSOE per aquesta decisió està sent molt alt, però ha cregut necessari fer-ho. El esquinçament que s'està produint dins el si dels socialistes és tal que ningú pot seguir ficant-li el dit a la nafra, i menys aquells que l'únic que aporten són crítiques cruels. Els sacrificis dels socialistes són tals que només mereixen respecte. La seva abstenció ha estat el gest responsable d'un partit centenari. "El sacrifici no està mai en renunciar al que un és. El veritable sacrifici està a seguir sent el que un és ", deia Aníbal Troilo, cosa que no entendrà el xarnego independentista, com agrada de dir-Rufián.

Davant l'atac desmesurat de l'impresentable de Rufián al PSOE, hagués estat tot un gest dels set diputats del PSC i la resta dels diputats anomenats díscols, fer pinya amb el seu partit i haver-se abstingut, acatant la decisió del Comitè Federal. Però no, és com si no anés amb ells. Queda millor votar 'no'. Què oportunitat solidària han perdut els 15 del 'No'. Quina valientes¡ El mateix que els podemitas, que no només li han rigut la gràcia al discurs de Rufián sinó, que l'han felicitat posteriorment. "El que confia en imbècils, acaba comportant-se com un imbècil", se sol dir.

No crec que els socialistes --no em refereixo als diputats que es trobaven a l'hemicicle-- els hagi agradat molt les paraules i el to del representant d'ERC, un partit que està governant a Catalunya amb l'antiga Convergència i que s'està empassant els casos Pujols & família, el Cas Palau, Plenafeta i Cia, Ferrocarrils de la Generalitat i un llarg etcètera ... Tot molt pur, transparent i democràtic ...