Ben Ami i les forces benignes

Leo Juan Pablo Fusi, l'historiador i el seu temps (Taurus), un llibre d'homenatge a l'historiador donostiarra amb motiu dels seus 70 anys d'edat. En aquestes pàgines, Fernando Savater elogia que els seus llibres siguin extremadament llegibles, i Pantxo Unzueta exalça la mentalitat liberal d'algú proper a la socialdemocràcia, i per a qui tot escrit d'història ha de ser una explicació 'no arbitrària' d'un problema, ponderada amb bon sentit crític. Per la seva banda, la secretària que Fusi va tenir com a director de la Biblioteca Nacional recorda que el seu tracte va ser sempre "respectuós, proper, educat i cordial", "el millor director que es pot tenir".

Desitjo referir aquí la contribució que va fer l'intel·lectual israelià Shlomo Ben Ami a aquest homenatge al professor Juan Pablo Fusi. El gran hispanista hebreu ha ofert per aquestes pàgines el text d'una conferència que va donar recentment a Barcelona, a la Universitat Pompeu Fabra. Hi ha unes quantes idees que valdria la pena que no caiguessin en sac foradat; així, per exemple, entén que el sionisme s'ha esgarriat com "paradigma definitori '(sic) per a un país que anhela trobar un pont amb els seus veïns àrabs; i més específicament, les seves reflexions sobre el nacionalisme dels rics (aquí anomenat de 'els no-reprimits'), on destaca que el líder secessionista escocès Alex Salmond hagi reconegut que Escòcia no està oprimida i no necessita ser alliberada; d'aquesta manera, la seva propaganda d'un Estat independent va pels rails d'un altre reclam: que tot funcioni millor.

Shlomo Ben Ami, radicalment allunyat dels nacionalismes, adverteix contra l'afany trampós de manipular i reescriure la història perquè quadrin uns interessos espuris; una gran regressió. Així, el nacionalisme s'embolica en un mantell protector per devaluar la història en el que aquesta té de saber rigorós i objectiu. I es recolza en el sistema escolar i els mitjans de comunicació per inculcar missatges esbiaixats. Vegem, per acabar, aquesta altra idea de qui va ser ministre d'Afers Exteriors d'Israel, pel Partit Laborista: la de veure la Unió Europea com l'únic imperi format a partir d'un consens democràtic, "no va ser establerta per provocar la finalitat l'Estat-nació; el seu propòsit ha estat el de convertir el nacionalisme en una força benigna de cooperació transnacional" i desarmar així la seva ideologia.