Modificar la Constitució, si. Respectar-la, també

Trenta-vuit anys compleix la constitució de 1978. La seva elaboració va ser sens dubte el més gran exercici de consens, responsabilitat i renúncia ideològica per tal d'aconseguir un text, el millor possible, en una època convulsa com era aquella, quan només havia transcorregut tres anys de la mort del dictador. No era fàcil posar d'acord a un grup de persones de diferents ideologies, algunes contraposades. D'aquesta visió generosa de tots va sortir la Carta Magna que avui tenim. L'esforç de l'equip de treball va ser ardu i tots d'una forma generosa van deixar a la motxilla part de la seva ideologia per aconseguir el benestar col·lectiu. Va ser la pedra angular dels drets i llibertats de tota la ciutadania. "Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social", diu un dels articles més il·lustratius de la Constitució, el preàmbul va ser escrit per Tierno Galván i la correcció gramatical de tota ella va anar a càrrec de l'escriptor Camilo José Cela.

Cal no oblidar que la Constitució va ser votada pel 88,54 per cent dels espanyols. Una participació molt alta, que mai més es va tornar a repetir. Només sis províncies van superar el 50 per cent de participació en el referèndum. A Catalunya van votar a favor del text el 90,46 per cent dels ciutadans i només el 4,97 en contra, amb una participació del 67,91 per cent. Biscaia i Guipúscoa van estar entre les províncies amb menys participació.

La Constitució que ha servit durant aquests anys per viure en pau, recuperar els drets perduts durant quaranta anys, ha arribat a la seva edat adulta. Els temps canvien i les lleis s'han d'ajustar a les noves situacions. Recordem que la nostra Carta Magna, en tots aquests anys, només s'ha reformat en dues ocasions. La primera reforma constitucional es va produir el 1992 i va consistir a afegir, en l'article 13.2, l'expressió "i passiu" referida a l'exercici del dret de sufragi dels estrangers en eleccions municipals. La segona, el 2011, va substituir íntegrament l'article 135 per a "garantir el principi d'estabilitat pressupostària vinculant a totes les administracions públiques, reforçar el compromís d'Espanya amb la Unió Europea i garantir la sostenibilitat econòmica i social". És molt poc si tenim en compte que en altres països europeus com Alemanya la seva constitució ha estat reformada unes 60 vegades, Irlanda 27, França 24, Bèlgica 13 o el nostre veí Portugal 12, al llarg de les últimes dècades.

Deia John Fitzgerard Kennedy que «qualsevol que només miri al passat o al present, es perdrà el futur».

És hora de consensuar, de treballar seriosament i introduir les modificacions que s'ajustin a les necessitats de les noves generacions. Si en el 1978 van ser capaços de posar-se d'acord per què no ara? Cal deixar de banda l'egoisme individual dels partits polítics en benefici de tota la ciutadania. No és tan difícil. No hi ha temps per perdre, perquè si no es fa s'haurà perdut la gran oportunitat d'anar al costat de la societat ja que fins ara ha estat impossible avançar-se a les necessitats d'ella, com sempre passa.

Això no vol dir que ara resulta que la Constitució actual no serveix de res i que tot va venir per generació espontània com pretén alguns il·luminats, que només han viscut en democràcia, que no saben de sacrificis i pensen que les neveres s'omplen soles i que la llibertat i els drets es van aconseguir sense els sacrificis de molts.

La constitució cal modificar-la, però primer cal respectar-la. Els que tenen responsabilitats institucionals més que ningú. Han de predicar amb l'exemple. Si es canvien els papers, al final tots serem anti sistemes i acabarem amb la mateixa democràcia. És això el que es vol? Jo per descomptat no...