Que no et falti de res

Potser hagin vist aquest vídeo que circula a les xarxes en el qual uns negrets rapats criden i salten exultants a l'obrir unes caixes plenes de llapis, gomes, quaderns, peluixos ... llaminadures que comprem al xinès de la cantonada i oblidem immediatament en un racó per tornar a adquirir-les sense parpellejar. Els nens aixequen les caixes, les besen, mostren les seves noves pertinences a la càmera que els grava. Mentre contemplem l'escena llegim: "i tu plorant perquè no t'han comprat l'iPhone".

El vídeo apunta, és clar, a la deriva hiper consumista del primer món ia la seva principal conseqüència: la queixa generalitzada. Quan sabem que tot està a l'abast de la nostra mà, perquè ja és a la del nostre veí, ho volem. I no només això, vam arribar a necessitar-ho. La clau del màrqueting (i aquí els de Appel són els amos) és conduir al consumidor més enllà del desig, generar en ell una intensa, encara que falsa, necessitat que serà satisfeta per una pasta indecent. Altrament, ens sentim desgraciats i ens queixem infinitament com si ens faltés el pa per menjar.

Aquest lluent iPhone no satisfà cap necessitat, no és com la set per al assedegat. Més aviat ve a omplir el buit que va apareixent en la nostra infantesa i que ens mostra al llarg de la vida que res, mai, és suficient ja que som éssers ontològicament incomplets, menjar per cucs. El truc consisteix en fer-nos creure que sí, que hi ha una cosa (i després una altra, i una altra ...) que s'obturarà aquesta falta essencial que ens angoixa.

"No és més feliç el que més té sinó el que menys necessita", és una veritat com un temple a la qual els genis del màrqueting han sabut donar-li la volta: "Jo no sóc tonto: és més feliç el que més té". I want it all (and I want it now). Si ho vols, el tens. Per què esperar?

Seguidors d'aquest nou credo, els bons feligresos vivim ansiosos anhelant tot el que vulguin vendre'ns. El primer manament de la fe consumista és que no et falti de na '. El segon, sigues feliç sigui com sigui. El tercer, t'ho mereixes. El quart, tu ho vals. El cinquè, tot és possible. El sisè, viu el moment. Cada eslògan publicitari suma una obligació i no complir-les totes ens converteix en pecadors condemnats a l'infern dels Loosers. Es tracta, en fi, de crear jos inflats, rebentades, capritxosos i, és clar, rendibles.

Acabaran els negrets pegant-li un cop de peu a les caixes i plorant perquè no els hem regalat l'iPhone? Tic, tac.

Bones festes