Forcadell, Harpo i 'The New York Times'

Aquests dies de turbulències polítiques pel cas d'incontinència verbal de l'exsenador Vidal, que amaga una ràbia continguda contra els que no pensen com ell i espera la revenja quan guanyin els seus, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha estat més muda que Harpo en tota aquesta història. No ha estat capaç de convocar un ple extraordinari, ha considerat que no és necessari, ni democràtic i a més estava molt ocupada escrivint un article d'opinió al diari 'The New York Times' .

És clar això porta molt de temps i desgasta prou com per no haver d'aguantar als 'pesats' de ses senyories, aquests que són minoria i no entenen les seves aspiracions, els seus deliris independentistes i la seva parcialitat pel bé de Catalunya i dels seus ciutadans, que segueixen esperant que algú gestioni amb sentit comú, equitat i intel·ligència els recursos que, en forma d'impostos, els aporten als governants. Els països, presidenta, són les persones, no els territoris.

"La lluita pels drets socials i les llibertats ha de ser constant i indestructible, perquè la història ensenya que són fàcils de perdre", deia Forcadell però, quins drets socials? Què llibertats? Les seves?

Parlar en nom de la ciutadania de Catalunya és mentir, perquè aquesta no és una societat uniforme, sinó diversa, amb criteri, plural, multiracial i intel·ligent. No és tampoc de discurs únic. Deia George Washington que "el govern no és raó, ni eloqüència, és la força! Com el foc és un servent perillós i un amo terrible. Mai hauria de ser deixat a mercè de persones irresponsables".

Deixar el "govern" del Parlament en mans d'una política tan curta de mires només pot portar a la confrontació, l'enfrontament i la divisió. Fets que no són propis dels que es diuen a si mateixos demòcrates de pro i europeistes convençuts.

Explicar al 'The New York Times' - pagant?- les baralles domèstiques de la manca de llibertat, l'opressió del govern, els jutges i la premsa canallesca és d'una irresponsabilitat malaltissa que només causa incredulitat, rialles i que ens prenguin per idiotes.

Presidenta Forcadell, amb el dret que li atorga la democràcia a explicar-se lliurement, no oblidi tampoc que tenen l'obligació de no degradar la institució a la qual representa i Ocupi de complir les lleis, li agradin o no, com fan els "paganinis", que si no la compleixen, les conseqüències se les han d'empassar amb patates fregides i només els queda el dret a picar de peus.