El comunicat de l'APM

Madrid és un món a part per a la resta dels espanyols. Funciona per la seva pròpia inèrcia i per això, també munta les bronques sense necessitat de preguntar-nos als altres si volem ficar-nos en la moguda. La professió de periodistes, no és cap excepció. És més, crec que els que escrivim som més proclius a alimentar la polèmica que a evitar-la, forma part del nostre ADN.

Com he viscut i treballat a Madrid durant bastants anys, crec que em mereixo el que vostès em creguin quan els escric que la capital de l'Estat és una d'aquelles ciutats en les que dóna gust gaudir de la vida. Possiblement, hi hagi empitjorat pel que fa a la contaminació ambiental, però, d'altra banda, és un centre de treball excepcional en allò humà i també professional. Com que aquestes línies les escric des de Barcelona, comprenguin que tingui el "corazón partío" com diu la cançó, perquè estimo desesperadament a les dues capitals i cada vegada que escric d'alguna d'elles no puc deixar d'estimar l'altra.

Els meus col·legues de Madrid són, però, molt diferents als de Barcelona, pel que he pogut observar en els meus més de quaranta anys de professió. Se saben el centre d'atenció mediàtica del país i és per això, penso jo, pel que no els dóna por ficar-se en bronques sense que els importi un pebrot que els altres els seguim o no corporativament. Gran part d'aquest esperit independent i gairebé xulesc, provoca innecessària i injustament l'animadversió que molts sentim per les seqüeles del mal anomenat centralisme madrileny.

Espanya és, plural, federal o una nació de tribus, el que cadascú prefereixi. La veritat és que no es veu igual la realitat des Monforte de Lemos que des d'Algesires o Castelló, i molt menys des de Sevilla o Bilbao. Per això, aquesta vegada, el plet en el qual s'acaben de ficar l'APM i Podem, els és propi i com a tal s'ha de resoldre. Traslladar-lo a la perifèria és innecessari i sobretot, francament inútil, llevat que als de Pablo Iglesias se'ls ocorri complir amb les amenaces que destaca la presidenta Prego a la nota oficial de l'Associació de la Premsa de Madrid. Aquí, sobre pressions als periodistes catalans que no nedem en l'oceà de la independència i apostem pel pacte amb l'Estat, sabem molt, potser, massa, cosa que malauradament el nostre Col·legi Professional mai ha sabut reconèixer-nos en una altra nota pública de similars característiques. Però aquesta és una altra cosa que només ens importa a nosaltres.

I com que és nostre, no és cosa de traslladar-lo a altres llocs, a un li sembla just i proporcional, que això de l'APM i Podem no passi de Guadalajara i es quedi a "la capital" per a ús i gaudi dels madrilenys que bé es mereixen, de tant en tant, una bona gresca que els tregui de la qualitat de vida de la que gaudeixen i que jo tant els envejo.