La vigència del 'ping-pong'

Els líders de les dues grans potències econòmiques del món, Donald Trump i Xi Jinping, es van veure per primera vegada les cares a Florida just entre les provocacions de Corea del Nord i alguns moviments nord-americans com el bombardeig a la base siriana d'al-Shayrato el desplegament al voltant ala península de Corea.

Washington ha estat incrementant la pressió sobre la Xina perquè ajudi a reduir la tensió amb Corea del Nord, atès que Pequín, un dels pocs interlocutors de la dinastia estalinista, és clau en la desactivació de l'ímpetu de Pyongyang.

La moneda de canvi és al mar del Sud de la Xina, on la progressiva expansió xinesa ve xocant amb els interessos dels seus veïns. La zona té una gran importància comercial i també és una joia estratègica pel que fa a l'establiment de bases militars.

No obstant això, el primer ministre xinès, Li Keqiang, va dir que el seu país no busca militaritzar el mar de la Xina Meridional i que la seva presència està dirigida només amantenir la llibertat de navegació. Pequín insisteix que països com Filipines i Vietnam s'aprofiten del suport nord-americà de què gaudeixen per avivar la possibilitat de conflicte a la regió. En aquest context, l'imprevisible president filipí, Rodrigo Duterte, va anunciar la seva intenció d'ocupar alguns illots deshabitats d'aquest mar.

En contrast amb el dur llenguatge emprat per Trump en la seva campanya presidencial, Washington haurà de demostrar certa neutralitat en tot el referent a les disputes de sobirania al Tibet, a Taiwan o al Mar de la Xina Meridional. Xina ha demostrat ser l'actor més pragmàtic i la seva ambició és gairebé exclusivament comercial. Amb l'amenaça econòmica latent i concertes concessions a Àsia, Estats Units pot seguir utilitzant a un jugador geoestratègic com un estable pivot geopolític.

Si els nord-coreans no senten el mantell protector del seu principal aliat, la retòrica antiamericana seguirà vociferándose per mitjà de la propaganda oficial, però l'actitud desafiant s'anirà extingint gradualment.

Les recents accions militars dels Estats Units han estat un concret avís dirigit a Kim Jong-un ja Bashar al-Assad, però més encara a Vladímir Putin, a Xi Jinping, i al món. No obstant això, aquest missatge tan simbòlic com ostensible és principalment per a si mateix, en ell hi ha una reafirmació que sentència: "Seguim sent l'única i indiscutible superpotència", encara que aquesta sigui la "superpotència ambivalent" conceptualitzada per Henry Kissinger.

Article publicat originalment a PressDigital