dijous, 12 de desembre de 2019

Quo Vadis Europa?

Manuel Fernando González Iglesias

Sanchezeicetaenel39congresodelpsoe


Recomanava als nous dirigents del PSOE al meu anterior article la lectura assossegada i en comissió del "maleït paper" podemita que va exhibir al Congrés dels Diputats el nou secretari d'Organització, el valencià José Luis Ábalos en el passat debat d'investidura. Ho feia amb l'ànim de què els compromissaris amb carnet socialista poguessin conèixer, en plenitud, com era idea política i estratègica que, del seu partit, tenen Pablo Iglesias i els seus.


Naturalment, fent ús del seu legítim dret, no m'han fet ni cas. Suposo que perquè "ara no toca" parlar malament de la formació morada, ja que l'estratègia cesarista del nou líder del carrer Ferraz aconsella "anar amb compte" en aquest assumpte, ja que pot espantar "els ingenus" dirigents de "l'altra esquerra", amb els quals pel que sembla cal donar-se l'abraçada de l'ós en un futur no molt llunyà.


Nosaltres, que som persistents, deixem "el maleït paper" penjat a la xarxa, perquè el transcórrer del temps ens digui en quin queden les virtuts d'uns i d'altres en la molt complicada política espanyola. De moment, la nostra atenció està posada en la maniobra que el mateix Ábalos té preparada contra el seu company Ximo Puig, president de la Comunitat Valenciana, al qual vol descabellar ja al primer intent, expulsant-lo de la cadira del PSOE en un territori en el qual els socialistes no tocaven poder des de fa bastants anys. La sega serà amb sang i ràpida, perquè els espera a la volta de la cantonada l'aragonès Lambán, l'asturià Javier Fernández a Astúries i fins en clau municipal, l'alcalde gallec Abel Caballero.


Sis-cents delegats amb carnet han pres el poder al PSOE i volen convèncer-nos amb l'esquer de "som l'esquerra" que el nou PSOE que reneix de les seves cendres ens salvarà de totes les desgràcies que tenim a sobre i sobretot "arreglarà" el mal anomenat "assumpte català", i de pas "enganyar" a Podem, perquè els deixi recuperar els dos milions de vots que el PSOE va perdre amb l'anterior secretari general en totes les eleccions que es va presentar. Però aquest secretari general no era un socialista anomenat Pedro Sánchez?


No és el mateix, que me l'han canviat aquests cabrits de l'aparell, deien els seus fervorosos seguidors, com l'exdona de Pepe Borrell, la també renovada Cristina Narbona amb més lustres de carnet i de càrrecs que el mateix secretari general. O l'eterna Margarita Robles, que sense carnet de militant farà de portaveu de tots els que el tenen, que, pel que es veu, tampoc serveixen per defensar les noves idees socialistes al Congrés.


Per cert, vostès. saben per què aquesta jutgessa en excedència no té carnet, ni el va tenir quan va exercir de viceministra a Interior? Doncs molt senzill: perquè no vol perdre el seu lloc en la carrera judicial, que per a ella, com per a tants altres de la seva catadura, és una porta giratòria per seguir arribant a final de mes. És a dir, com qualsevol dels que ingènuament reivindicaven una Espanya millor en el ja molt llunyà i més que grapejat 15-M.


Això del PSC ho deixo per un altre dia. Ahir vaig veure un Miquel Iceta exultant i no vull amargar-li el dilluns. L'acompanyava l'alcalde del meu poble, Carlos Ruiz, amb la motxilla de Inipro a la seva esquena. Ja saben, la que està investigant un jutge de Tarragona i la Guàrdia Civil. Quina bomba de rellotgeria li han ficat a Pedro Sánchez en la seva executiva! No m'estranyaria gens que el personatge sortís xiulant per a Madrid qualsevol dia o cap a un escó parlamentari que li atorgui la possibilitat d'aforar-se, per així salvar-se de la crema o guanyar temps perquè la llei passi de puntetes com ja va fer en el cas Pretòria, i deixar als seus com únics responsables del major escàndol que una empresa privada --excepte les de la família Pujol-- ha protagonitzat en territori autonòmic.


A partir d'ara, només queda esperar, felicitar els guanyadors i mirar amb l'altre ull als nostres veïns els francesos, que també acaben de votar deixant als partits tradicionals a la mínima expressió parlamentària, després inventar-se un candidat tipus Suárez i un grup parlamentari amb una supermajoria de molt divers signe ideològic com ja ho era l'UCD, que ens treu el cap al precipici d'una nova Europa sense partits i amb socialistes enfonsats i comunistes desapareguts.


Només falta que la socialdemocràcia alemanya es perdi pel camí, perquè tots ens preguntem: Quo Vadis Europa?

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH