dijous, 17 de octubre de 2019

El xarnego Rufián i l'estacada de Llach

Carmen P .Flores

Lluis llach 1



Aquest cap de setmana, Catalunya en comú, el partit de la Colau ha estat més sacsejat que una estora d'espart a l'estiu. No està per la labor de donar suport a les votacions de l'1 d'octubre per no considerar-ho un referèndum. "El xarnego" Rufián no perd l'oportunitat d'estar present als mitjans de comunicació per dir la seva -en el Congrés no se li coneix cap gesta que no sigui insultar- i a tots els que no opinin com ell, els bateja: Comú no és un projecte català, és espanyol, sentenciava el mag. Ell està tocat per la vareta màgica de la intolerància i pel privilegi de l'autenticitat, no hi ha més que veure-ho. Deia el premi Nobel de Literatura, Elías Canetti, que "insuportables, els que sempre es creuen autèntics".


Els atacs li han vingut al partit de Colau per tots els fronts independentistes, perquè sense el seu partit no sumen i l'alcaldessa és una marca que volien i volen explotar. No en tenen prou amb la postura, incomprensible, del "líder" de Podem a Catalunya, Dante Fachín que saltant-se la voluntat de les seves bases, dóna suport al referèndum, quan no fa tant de temps, deia el contrari. Li té por a Monedero?, Que en el seu recent viatge a Gavà va manifestar que "referèndum només si és legal". "No oblidis mai que els altres compten amb tu i que tu no pots comptar amb ells", deia Alexandre Dumas, fill.


Un altre que s'ha sumat al linxament és Lluís Llach que no entén res de la decisió de Catalunya en Comú, i afirma que aquests han d'escollir entre referèndum o estatus quo "no hi ha alliberament social sense alliberament nacional" i es queda tan ample. Li haurà afectat la calícula? El cantautor que fa de polític intransigent, pertany a una família catòlica conservadora, el pare havia estat alcalde franquista.


Allà per l'any 1968, va compondre la cançó més coneguda del seu repertori -al costat de la Gallineta-: L'Estaca. Un cant contra la repressió, una cançó a favor de les persones que aspiren a un món millor, sense exèrcits, sense policies, sense guerres, sense armes ... Una utopia?


Avui, 48 anys després aquesta "Estaca de llibertat" s'ha transformat en una estaca que està sent utilitzada per Llach per clavar-la en els sentiments de les persones que no pensen com ell. On està la seva tolerància? ¿Potser és un demòcrata de cocoters i estacades? El reconvertit està esperant que la independència sigui com més ràpid millor, perquè segons les seves pròpies paraules "estic imaginant 2 cocoters que m'estan esperant al Senegal". Doncs d'anar amb compte amb que no li caiguin uns quants cocos sobre del seu cap i li s'atrofiïn més les meninges, cosa difícil després de les ximpleries que està dient.


Diuen que "el prestigi costa molts anys aconseguir-ho i perdre'l és qüestió de minuts".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH